El 2007 el govern municipal de Cantallops, encapçalat per l’exalcalde Molas (CiU), va fer construir amb càrrec al municipi i al Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC, amb participació del Departament de Governació i la Diputació de Girona) una carretera nova sense les corresponents expropiacions i sense seguir els protocols de la llei d’Urbanisme. La carretera, construïda per l’empresa Rubau Tarrés, deixava atònits els veïns del poble per la gran volta que s’havia de fer i perquè no s’havien pavimentat els camins veïnals preexistents, rectes i directes. Les obres van costar més de 600.000 euros.
Estudi comparatiu de Lluís Serrano
Però anem a pams. El 2004, l’Ajuntament de Cantallops va aprovar el projecte de pavimentar un itinerari de camins públics i veïnals existents i que havia d’enllaçar amb el tram promogut per l’Ajuntament de Sant Climent Sescebes que connectava amb la GI-602, anomenat per aquest darrer consistori com a “Pavimentació de la carretera de Cantallops a Els Estanys”. Sant Climent ho va executar el 2005. Per la seva banda, l’Ajuntament de Cantallops no va executar el seu projecte de 2004 i, el 2005, en va redactar un de nou que modificava l’anterior que, tot i descrivint-lo com a “modificat” i de “pavimentació”, en la pràctica preveia un traçat completament nou, per un terreny accidentat i boscós, allunyat dels camins públics i de l’itinerari conegut. Aquest nou projecte, contrari a l’interès general, fou aprovat per l’Ajuntament de Cantallops sense els protocols que assenyala l’article 48 de la llei d’Urbanisme i es va realitzar per satisfer els propietaris del mas de Bell-lloc.
Però això no és tot. Entre març i maig de 2007 l’Ajuntament de Cantallops va executar un traçat que tampoc s’ajustava al projecte modificat i aprovat de 2005. Aquesta execució es va fer sense practicar cap expropiació i destruint parcialment els límits entre els termes de Cantallops i Sant Climent Sescebes, amb el resultat d’invasió, construcció i pavimentació en diferents finques d’aquest darrer terme municipal (terrenys del camp de tir, propietat del Ministeri de Defensa). El responsables de la base militar, curiosament i incomprensiblement, després d’un primer intent d’aturar les obres en veure’s envaïda la seva propietat, van callar i deixar construir –sense empara legal– el nou vial inexistent abans. Tanmateix, el desembre de 2007, la secretària del moment va inscriure al registre d’entrades un Informe negatiu a les actuacions al camí dels roures, un informe que va desaparèixer.
Amb aquesta execució final, per via de fet, s’afectava menys superfície de les finques del mas de Bell-lloc. Per contra, veïns i usuaris (contribuents tots) es converteixen en els grans perjudicats: en primer lloc perquè han de fer més quilòmetres i perdre més temps en els desplaçaments; i, en segon, perquè s’ha produït una privatització de facto dels camins públics que passen per Bell-lloc. Però, a més, el traçat executat coincidia amb la ubicació d’un parc eòlic que l’empresa Establecimientos Industriales i Servicios SL tenia projectat el 2006, un dels llocs on el 2010 es va fixar la ZDP-1 Alt Empordà (Zona de Desenvolupament Prioritari) del mapa eòlic de Catalunya.
Estudi comparatiu de Lluís Serrano
Per tot el descrit fins ara, i després que el febrer de 2008 una moció de censura hagués defenestrat Josep Maria Molas i, veient que el nou govern, encapçalat per l’exalcalde Damià Contreras (CiU), no feia res ni interposava cap denúncia per desfer aquesta il·legalitat, el febrer de 2009, set veïns del poble van interposar denúncia penal davant de la Guàrdia Civil de Girona. Després de sis anys d’estar al jutjat número 4 de Figueres, en fase de diligències prèvies, i d’una lentitud indigne, el juny de 2015, es va confirmar la decisió judicial d‘arxivar el cas per no haver-se pogut demostrar la intencionalitat de fer-la il·legal. La prevaricació no es va poder provar en base a un informe pericial mal fet, signat pel senyor Jaume Baratech. L’informe venia a dir que tot estava bé i ho feia, sobretot, en base a la cartografia. El senyor perit sembla que no va entendre les diferents fases i va realitzar fotografies de tot el traçat. Va fotografiar el vial asfaltat i a cada fotografia va consignar un número. Aquest número va representar-lo en un ortofotomapa antic i, en comptes de senyalar els números d’imatge en el tram obert de nou, ho va fer en el tram del projecte de 2004, que no s’havia executat i que contemplava la pavimentació de l’itinerari de camins públics i veïnals existents. Clamorós.
Davant d’aquesta situació injusta, el juliol de 2015 diversos veïns de Cantallops, conjuntament amb la IAEDEN-Salvem l’Empordà, van interposar una denuncia a l’Ajuntament de Sant Climent Sescebes perquè es restaurés la legalitat urbanística per la invasió d’almenys 6.606,96 m2 d’aquest terme municipal a causa de la construcció de la carretera nova promoguda per l’Ajuntament de Cantallops. Però davant d’això, l’Ajuntament de Sant Climent Sescebes –actualment governat per ERC–, després de sis mesos va respondre que ajornava el referit expedient de protecció de la legalitat urbanística, i en el seu lloc incoava un “expedient de delimitació dels termes municipals de Cantallops i Sant Climent Sescebes en el tram pel qual discorre el camí dels Roures”. Espaterrant.
Abans d’arribar a aquest punt, cal saber que el consistori cantallobenc –governat per ERC des de 2011–, en una maniobra molt curiosa, va sol·licitar una subvenció al PUOSC de 2014 per, suposadament, la “Reparació del ferm, formació de cunetes i mesures de seguretat en el camí dels Roures”. Sense masses problemes la Diputació de Girona els va concedir de 70.000 euros. Ara bé, el plànol de situació de la memòria valorada, conjuntament amb l’informe urbanístic aportat per l’Ajuntament de Cantallops i base de la redacció d’un projecte d’obres no concordaven amb la realitat física del traçat del nou vial inexistent abans i obviaven que la carretera envaeix el terme veí de Sant Climent. Segons la normativa del PUOSC no es poden invertir diners públics en un altre terme municipal i, per tant, el projecte no complia la normativa del mateix Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya. Aquesta greu irregularitat fou denunciada reiteradament al consistori, al Consell Comarcal, la Diputació i al Departament de Governació per veïns –durant un any i mig–, fins al punt que, en resposta a les seves al·legacions, el març de 2015, l’Ajuntament va reconèixer la invasió del municipi veí i la discordança entre execució i projecte –que corrobora la il·legalitat que evidenciem des de l’inici del procés. Però no va ser fins el 23 juliol de 2015 –poc després de la citada denúncia perquè l’Ajuntament de Sant Climent restaurés la legalitat urbanística–, que l’Ajuntament de Cantallops va canviar la destinació de la subvenció. A què obeeix aquesta dilació? Com és que, de moment, ningú ha dimitit? Ara, l’ajut es dedicarà a la permuta per l’adquisició de l’antiga rectoria al Bisbat de Girona.
Aquesta és la història d’una greu irregularitat que encara continua i que és absolutament lamentable. Totes les administracions públiques catalanes i el Ministeri de Defensa, de moment, no han fet cap gest clar i inequívoc per depurar responsabilitats o restituir aquesta greu il·legalitat urbanística i de destrucció del medi. Tot al contrari, per què tant de silenci? Passa alguna cosa amb el PUOSC? On és l’Informe negatiu a les actuacions del camí dels roures que va realitzar la secretària al desembre de 2007? A l’Albera, a l’Alt Empordà, s’ha construït una carretera sense cap tipus de tramitació legal. Què ho sàpiga tothom. Noverint universi. Cal restaurar la dignitat i legalitat urbanística.
Lluís Serrano és Doctor en Història