L’any 2016, l’Ajuntament de Figueres va adquirir una obra escultòrica a l’artista Albert Llobet, militant del PDeCAT i número 13 de la llista municipal per Convergència i Unió el 2015, per un valor de 5.500 euros. Ho va fer a criteri de l’alcaldessa Marta Felip en un moment en què el Museu de l’Empordà tenia vacant el càrrec de direcció arran de la dissolució del Consorci que el gestionava. L’obra, que representa un burro català de grans dimensions amb dues banderilles dels colors de la bandera espanyola clavades a l’esquena, va ser comprada sota el pretext d’ampliar la col·lecció d’art de propietat municipal que es gestiona des del museu comarcal. El procés, però, es va produir sota un silenci absolut. De fet, un any i mig després de ser adquirida, l’escultura ni tan sols s’ha registrat corresponentment a la col·lecció del Museu de l’Empordà.

Tot i que va ser comprada oficialment l’estiu de 2016, el periple de l’escultura del burro català ve de lluny. I és que, d’ençà que va ser exposada per primera vegada a la Galeria Dolors Ventós de Figueres l’any 2014, l’obra ha estat rodejada de polèmica. Resseguir les petjades d’aquest burro durant els darrers quatre anys és difícil. Com si es tractés d’un veritable ésser amb vida, el seu rastre és intermitent i s’envolta en misteris, silencis i amagatalls pels racons foscos de la política cultural figuerenca.

 

INCIDENTS FEIXISTES A LA GALERIA DOLORS VENTÓS

La primera aparició del burro català es remunta a finals d’octubre de 2014. S’albiraven els dies previs a la consulta sobiranista del 9-N i a la Galeria Dolors Ventós de Figueres s’acabava d’inaugurar una exposició individual de l’artista figuerenc Albert Llobet. La mostra, titulada “9 raons pel 9-N”, constava d’un seguit d’obres d’art conceptual d’estil pop amb una barreja de simbolisme independentista, de crítica al govern espanyol i, també, d’apologia a la figura d’Artur Mas. De fet, una de les obres exposades va ser regalada al mateix President en el transcurs d’un acte electoral a la ciutat. La relació de l’artista amb el PDeCAT ve de lluny i és del tot notòria. Procedent de la Joventut Nacionalista de Catalunya, l’any 2015 va ser escollit com a número tretze de la candidatura municipal per Convergència i Unió i actualment és associat de l’executiva del PDeCAT local.  Les obres exposades a la galeria eren diverses i de formats varis però, sense cap tipus de dubte, la peça estrella de la mostra era una escultura de gran format d’un burro català que duia clavades a l’esquena dues banderilles amb els colors de la bandera espanyola.

Aquesta exposició es va fer tristament famosa arran de l’atac feixista que la galeria va patir la matinada del 6 de novembre. La ciutat es va despertar plena de pintades amb banderes espanyoles i creus celtes mentre que, a la galeria, s’hi van deixar missatges amb símbols feixistes i insults homòfobs dirigits contra l’artista, a més de destrossar-ne els vidres. Aquest atac va causar una gran repulsa a la ciutat i al vespre es va convocar un acte de rebuig davant la sala d’exposicions que va reunir vora tres-centes persones.

Segurament, una de les imatges més simbòliques i recordades de la concentració va ser la de l’alcaldessa Marta Felip i l’artista Llobet tapant junts les pintades amb un rodet de pintura groga. Una imatge premonitòria que resumeix el que va passar després. Però abans d’això cal tornar enrere, a un altre fet succeït aquell octubre de 2014.

 

EL SEGON “AFER DEL MUSEU DE L’EMPORDÀ”

Només uns dies abans de la inauguració de l’exposició d’Albert Llobet a la galeria, un anunci de l’alcaldessa Marta Felip havia posat en peu de guerra a tot el sector cultural figuerenc: s’acabava de fer pública la intenció de l’Ajuntament de Figueres de dissoldre el Consorci del Museu de l’Empordà i cessar a la seva directora Anna Capella. Amb el pretext d’estar-hi obligats arran de la Llei de racionalització del sector públic l’Ajuntament anunciava que, a finals de 2014, gestionaria en solitari l’equipament cultural.

Tot i les crítiques i els actes de rebuig a la decisió municipal, la dissolució del Consorci del Museu de l’Empordà es va fer efectiva el 31 de desembre de 2014. Amb el consegüent cessament de la seva directora, l’Ajuntament va anunciar que en breus es faria un concurs públic per a ocupar la seva vacant, però la realitat és que van haver de passar gairebé tres anys fins que no va ser nomenat el càrrec quan, a la tardor de 2017, Eduard Bech va guanyar el concurs de mèrits. Durant tres anys, doncs, la direcció accidental del Museu va recaure en la figura de l’alcaldessa Marta Felip, un període marcat per la falta de projecte, així com pel conflicte laboral amb les treballadores subrogades.

 

L’ESTRANY PERIPLE DEL BURRO CATALÀ

Havent aparegut a nombrosos mitjans de comunicació nacionals arran dels incidents feixistes, l’exposició “Nou raons pel 9-N” de la Galeria Dolors Ventós va ser clausurada a mitjans de novembre de 2014 per donar-ne pas a una altra. Llavors, no ressonaven gaire llunyanes les declaracions de l’alcaldessa donant suport a la galerista i a l’artista. Segurament, ningú s’imaginava que d’aquests propòsits només se’n compliria una part, i és que el mes de febrer de 2015, a Madrid, el burro català tornava a escena.

A la capital de l’Estat s’estava inaugurant una exposició col·lectiva de creadors alt empordanesos anomenada “Tocats per la Tramuntana”. Allà hi participaven alhora els artistes Llobet i Ventós, aquesta darrera propietària de la galeria. L’ambient de la inauguració es va enterbolir quan un rumor va començar a córrer de boca en boca: l’alcaldessa hauria adquirit l’escultura del burro. Segons afirma Dolors Ventós a La Fissura, quan aquesta va preguntar-li a Llobet si el rumor era cert, aquest es va limitar a preguntar-li de quina manera ho havia esbrinat, i que tot seguit va afegir un “la Marta [Felip] em va dir que tot havia de ser un secret”. Faltaven pocs mesos per les eleccions municipals de 2015 i Llobet estava cridat a participar de la llista de la candidatura de Convergència i Unió, dins la qual acabaria ocupant el tretzè lloc.

La suposada compra s’hauria produït d’esquenes al pacte entre artista i galerista, per la qual Llobet hauria d’haver retribuït un percentatge del preu de venda de l’obra –que normalment és d’un 50%- a la galeria en concepte d’exhibició i difusió. Avui dia, amb el burro adquirit per l’Ajuntament per un import de 5.500 euros, l’artista encara no ha retribuït el legítim percentatge que li correspon a la galerista. Ventós afirma que, tot i que mai va arribar a signar un contracte amb l’artista, va estudiar emprendre mesures legals per frau en la compra, però que finalment va fer-se enrere per buscar una solució pactada entre l’Ajuntament, l’artista i la galeria.

Però, si tot això va succeir a mitjans de 2015, com s’hauria pogut impugnar una compra que ni tan sols s’havia produït?

L’alcaldessa Marta Felip a la concentració davant la Galeria Dolors Ventós

LA COMPRA DEL BURRO

I és que no va ser fins al 18 de juliol de 2016, un any després, quan el Departament de Cultura de l’Ajuntament de Figueres va emetre un informe tècnic on s’informava favorablement respecte a l’adquisició de l’escultura del burro català de l’artista Albert Llobet. El preu de compra era de 5.500 euros: 5.000 segons el pressupost presentat per l’artista i 500 en concepte d’IVA de les obres d’art, que correspon al 10%. En aquest document ja es deixava clar que la proposta d’adquisició venia donada per part de l’Alcaldia de l’Ajuntament de Figueres i no pel mateix departament de Cultura, la regidoria o el personal tècnic del Museu de l’Empordà. Així doncs, la compra -a través de l’erari municipal- no es va dur a terme per un criteri tècnic, sinó a petició directa de l’alcaldessa Marta Felip.

El procediment administratiu que va autoritzar la compra del burro català es va firmar tan sols un dia més tard. Un Decret d’Alcaldia del 19 de juliol de 2016 signat pel regidor de Cultura Alfons Martínez feia efectiva l’adquisició pel preu pactat anteriorment. Tant l’informe tècnic com el Decret d’Alcaldia utilitzaven els mateixos termes per a referir-se a la finalitat amb la qual s’adquiria l’obra: incrementar el fons d’art municipal que es gestiona des del Museu de l’Empordà. Però, tot i haver passat gairebé un any i mig, avui dia l’obra encara no ha estat registrada al museu i, per tant, oficialment no forma part de la seva col·lecció. De fet, l’escultura no ha entrat mai al seu magatzem.

 

RESSEGUINT LES LLARGUES PETJADES

Oficialment, l’escultura del burro català va ser comprada per l’Ajuntament de Figueres el 19 de juliol de 2016. Perquè, doncs, existeix la sospita de compra des d’almenys el febrer de 2015, poc després de ser exposada a la galeria? És possible que l’Ajuntament de Figueres hagués pres possessió de l’obra molt abans que es fes efectiu el Decret d’Alcaldia?

Una de les respostes la podem trobar en les diferents ubicacions a les quals, suposadament, s’ha emmagatzemat l’obra al llarg del temps. Diversos testimonis -que han demanat preservar el seu anonimat- asseguren que l’escultura va dipositar-se temporalment al magatzem de la Casa Empordà, en un espai desaparegut arran de la creació de l’Oficina de Turisme. Cal recordar que les obres d’aquest equipament municipal van començar l’octubre de 2015, mentre que el decret d’adquisició de l’obra és del juliol de 2016. Aquesta circumstància indicaria que l’Ajuntament estaria en possessió de l’obra sense haver-ne efectuat o regularitzat la seva compra almenys, des de feia un any i mig. L’única cosa segura és que, avui en dia, el burro català encara no es troba al dipòsit del Museu de l’Empordà, centre pel qual va ser adquirida l’obra. És probable que, a causa de les seves grans dimensions, l’escultura s’hagi hagut d’emmagatzemar en una altra dependència de l’Ajuntament.

Una altra dada important que pot donar alguna pista pel que fa al periple de l’obra d’art entre 2014 i 2016 es troba en el mateix informe d’adquisició. El Decret d’Alcaldia que n’autoritza la compra porta la data de 19 de juliol de 2016. Això és exactament un dia després que Cristina Pou prengués possessió com a vicesecretària provisional arran de la jubilació del secretari municipal Fernando González. Aquí sorgeixen les preguntes inevitables: és possible que González hagués emès un dictamen negatiu respecte a la compra del burro amb anterioritat? Va ser l’adquisició de la peça escultòrica el primer procediment administratiu de la nova vicesecretària?

Una explicació més serena, però que no contradiu les anteriors preguntes, la trobem donant una ullada als pressupostos. L’any 2015, no existia la partida pressupostària d’adquisicions d’art pel fons municipal. Per tant, aquell any s’hauria fet gairebé impossible la compra. Per altra banda, els pressupostos de 2016 -que sí que incloïen una partida de 15.000 euros destinada a aquesta finalitat-, es van aprovar definitivament el març de 2016, quatre mesos abans de la compra de l’escultura. Com a dada complementària, aquell 2016 només es va adquirir una altra obra d’art amb fons municipals. Es tractava d’un retrat de Narcís Monturiol, pintat per Ramon Martí Alzina al segle XIX, i que va tenir un cost aproximat de 1.800 euros. Actualment, aquesta peça es troba exposada al Museu de l’Empordà.

 

I ARA, QUÈ EN FEM?

A la vista dels fets, resulta sorprenent la perseverança mostrada per l’alcaldessa respecte a l’adquisició del burro català. Tot indica que el procés d’adquisició va allargar-se gairebé dos anys, sense tenir en compte les sospites de la galerista Dolors Ventós de què l’obra havia estat adquirida sense pagar-ne el cànon corresponent a la galeria. A més, durant tot aquest temps, l’obra hauria estat emmagatzemada en dependències municipals abans d’haver-ne regularitzat la compra. Des de llavors, s’han succeït dos consistoris i tres regidors de Cultura diferents.

Avui en dia, el destí i la finalitat amb la qual va ser adquirida l’obra encara es troben envoltats de secretisme. L’adquisició es va produir en un moment d’absència de direcció al Museu de l’Empordà i quan l’alcaldessa n’era la responsable última. De fet, l’informe de conveniència d’adquisició ja indica que la compra no obeïa a un criteri tècnic o de política d’adquisicions, sinó a un interès directe de l’alcaldessa Marta Felip. I, si bé la finalitat de l’adquisició, tal com queda reflectit a l’informe tècnic, era ampliar el fons d’art municipal que es gestiona des del Museu de l’Empordà, l’obra no ha estat mai entrada al corresponent registre d’obres de l’equipament públic tot i haver passat un any i mig de la compra. Per tant, oficialment l’obra no forma part de la col·lecció del Museu. És l’única obra comprada per l’Ajuntament que es troba en la mateixa situació administrativa?

 

Per acabar, voldria recordar el motiu pel qual va ser creat el desaparegut Consorci del Museu de l’Empordà. Corria l’any 1972 i al museu recentment inaugurat s’hi exposava una retrospectiva del pintor empordanès Josep Bonaterra. En aquells anys, la gestió de l’equipament era completament municipal. Per sorpresa, i sense consultar-ho a la direcció del centre, l’alcalde Ramon Guardiola va decidir unilateralment clausurar la mostra pictòrica i substituir-la per una exposició de plànols i projectes turístics de la Costa Brava amb l’objectiu d’atraure a inversors immobiliaris. Un episodi que va ser descrit per la premsa com “l’afer del Museu de l’Empordà” i que, per cert, és en si mateix tota una al·legoria. La decisió de l’alcalde va enfurismar a la direcció del Museu –llavors formada ni més ni menys que per Evarist Vallès, Frederic Marès, Josep Maria Joan i Joaquim Fort-, i es van produir dimissions. A l’escrit de la seva dimissió, consideraven indispensable que l’equipament fos gestionat des d’un consorci, per així evitar futures intromissions municipals en la gestió del Museu. Quaranta anys després d’aquell episodi, la història sembla repetir-se.