The Cuit’s és un grup figuerenc actiu des de l’any 2012, integrat en bona part per músics formats al Casino Menestral. El 2014 presentaven el seu primer disc, Esperit Rebel, i pròximament estan preparant el llançament d’un nou treball. La proposta musical de The Cuit’s veu de l’ska, del reggae i del rock, a través d’un discurs reivindicatiu i anticapitalista. Aquest divendres actuen a Viladamat amb Absentes i Zoo i dissabte al festival Vendaval d’Avinyonet de Puigventós. Parlem amb Santi Lorenzo i Pau Hernández, membres de The Cuit’s, sobre la cultura musical local i la seva gestió des de la institució.
Sou un grup format a l’escola de música del Casino Menestral. Creieu que la ciutat valora prou la tasca dels grups musicals locals?
Per començar, a Figueres no existeix una escola municipal de música, i una escola d’aquestes característiques és imprescindible per a garantir un accés democràtic a la formació musical. Tampoc hi ha espais per a la música en viu de petit format i aquesta circumstància és molt significativa per la cultura musical d’una ciutat. Els pocs locals que hi ha són de gestió privada i tenen moltes dificultats per sostenir una oferta de música en directe, encara més si el que proposes és un discurs nítidament anticapitalista.
Quins són els espais municipals, doncs, que poden servir d’altaveu dels grups locals?
Potser en algun moment va ser l’Embarraca’t i les Festes de la Santa Creu, però actualment s’hi han introduït dinàmiques que tampoc són massa democràtiques, amb una lògica gairebé clientelar. Durant l’Embarraca’t hi ha el concurs de grups musicals locals. Aquest any les bases del concurs es van fer públiques una setmana abans del concert. No hi havia temps de presentar proposta i això només s’explica si ja hi havia els grups triats…
Quina responsabilitat té la gestió institucional de la cultura sobre aquestes dificultats?
El problema de la gestió institucional de la cultura és que oblida la base i s’aferra als grans esdeveniments. Comença la casa per la taulada. Per exemple, amb el festival de Circ. L’Ajuntament promociona un festival de circ, fins i tot ara està pensant en plantejar un Museu del Circ. El problema és: quina cultura de circ hi ha a Figueres? No hi ha, a la ciutat ni a la comarca, una base de formació en arts del circ o companyies locals que s’hi dediquin. Els grans festivals haurien de ser una conseqüència directa de l’estímul i el treball d’una base cultural sòlida. Amb la música passa exactament el mateix, els productes musicals grans i amb unes lògiques de benefici econòmic primen per sobre d’aquells que piquen pedra cada dia.
Els grans festivals haurien de ser una conseqüència directa de l’estímul i el treball d’una base cultural sòlida
El Festival Acústica és una de les propostes que rep més ajudes econòmiques per part de l’Ajuntament. 220.000 euros exactament…
Exacte. L’Acústica n’és un exemple. L’Ajuntament dóna suport econòmicament a projectes com l’Acústica, un festival que no es regeix per una interacció real amb les propostes musicals locals i, per tant, per potenciar la cultura musical de la ciutat. Del que parlem, però, no és d’una voluntat de dependre econòmicament de les institucions. Quan vols muntar alguna cosa de forma autònoma, no només no reps suport, sinó que l’Ajuntament hi posa traves. Quan demanes una instància per fer un concert o alguna projecte cultural en alguna plaça, o te’l tomben a una setmana de l’acte o et demanen unes assegurances per ocupació de la via pública que són inassumibles. I després t’adones que propostes més grans, que reben suport econòmic per part de l’Ajuntament, estan exempts de pagar les taxes d’ocupació de la via pública. No té cap sentit si vols una ciutat amb inquietud i iniciativa cultural.
Creieu que influeix, el fet de viure a Figueres, en la vostra proposta musical?
Diria que sí, però sobretot des d’un punt de vista comarcal. No es fan al·lusions concretes, però el context hi és. I totes les dificultats que ens travessen a l’hora de fer la nostra música i actuar, d’alguna manera també. Hi ha grups que, quan els preguntes d’on són, estan orgullosos de ser d’on són, perquè hi ha un suport, sigui de les institucions o de la ciutat, cap a la cultura musical local. T’estimes la ciutat i t’estimes el territori pel què és, però no pels valors ni les dinàmiques que s’hi generen. Nosaltres no ens sentim orgullosos de Figueres, perquè és una ciutat que només fa que posar-nos dificultats per existir.
Aquesta circumstància fa refermar-vos en la vostra ‘militància’ musical?
Si hi ha una cosa positiva dins aquesta adversitat, és que tots els que ens dediquem a la música a la comarca ens coneixem. Som companys, amics, hem tocat junts en diferents projectes. Una ciutat que no et reconeix t’obliga a unir-te i a cooperar amb els companys. Per això cada vegada ens agrada menys participar en concursos, especialment els locals. Perquè d’alguna manera et fa participar d’un esperit de competitivitat que no compartim. No volem competir amb els nostres companys, amb els que lluitem cada dia enfront d’un tracte nefast per part de l’Ajuntament i de la ciutat.
Quin paper juga la proximitat amb l’Estat Francès?
Per a alguns grups de la comarca, juga un paper essencial. Per a grups com els Delai, aquesta particularitat geogràfica ha estat essencial per a poder continuar amb la seva proposta. El cert és que passes els Pirineus i veus que es valora molt més una cultura de base. Cada cap de setmana hi ha les sales plenes per escoltar grups locals o pròxims. Això és molt important. Per la nostra generació de músics, si no fos per bars com el Lizard o el desaparegut Local, no hauríem pogut tocar mai. No és per falta de grups, perquè molts dels grups actuals estan tocant arreu del territori menys a la comarca. Si les institucions no creen unes condicions materials mínimes per a accedir a la formació musical i per tocar, els projectes musicals de base o desapareixen o marxen.