Obtenir visibilitat pública és un element clau de tota lluita activista. Això ho sap bé el col·lectiu Salvem l’Empordà, l’entitat ecologista que acaba de complir quinze anys i que, des dels seus inicis, compta amb un grup de treball dedicat a l’acció directa. Per aquest col·lectiu, que va néixer com a campanya l’any 2002 i que va esdevenir entitat en fusionar-se amb Iaeden l’any 2010, les accions directes han estat una eina “molt efectiva per a fer visibles les lluites en defensa del territori”. Així ho assegurava Lluís Benejam, un dels portaveus de l’entitat, a la xerrada del passat 3 de juny que va tenir lloc a La Cate. I és que, des d’Iaeden-Salvem l’Empordà, les accions directes sempre s’han concebut des del vessant de la conscienciació i la difusió del seu projecte pel territori. Són, doncs, un element bàsic per donar publicitat a les seves campanyes. “En fer una acció, en sortir a la premsa, de cop ens visibilitzem com a problema”, asseguren.
Les accions d’Iaeden-Salvem han adquirit un segell propi. I no només per la presència freqüent de barbes postisses, barretines o les granotes blanques amb la frase “Ni un pam de net”. Des de l’entitat sempre s’ha procurat que aquestes tinguin un to irònic, simpàtic, imaginatiu, i que s’emmarquin dins pràctiques no-violentes. Amb això, l’entitat vol remarcar que el seu estil d’acció s’emmarca “dins un context molt concret, el de la lluita ecologista a l’Alt Empordà” i que no pretenen extrapolar aquest model a altres moviments o indrets.
Algunes de les accions directes d’Iaeden-Salvem l’Empordà han acabat esdevenint imatges icòniques de la lluita ecologista al territori. Des de l’entitat però, recorden que aquestes són una “eina més de treball” d’una organització molt àmplia formada per arquitectes, urbanistes, ambientòlegs, advocats, grups de suport, de difusió o d’economia. Tots ells conformen aquesta entitat que va néixer l’any 2002 com a plataforma per a fer front a les múltiples agressions territorials, mediambientals i paisatgístiques davant les quals es trobava –i encara es troba- la comarca. Per tant, aquestes accions han esdevingut un element més dins el marc d’unes campanyes que poden incloure tant vies administratives, com la mobilització popular o, fins i tot, la lluita judicial. Per això, la campanya d’aniversari Som Empordà ha anat destinada sobretot a conscienciar de l’enorme cost que comporten aquestes campanyes i, des de l’entitat, animen a tothom a fer-se’n soci per a poder seguir treballant per a la preservació del territori.
Amb motiu d’aquest aniversari i de la recentment finalitzada campanya Som Empordà, des de La Fissura hem volgut recordar quinze accions més o menys representatives, ja sigui pel fet a denunciar, per l’espectacularitat de l’acció, pel ressò mediàtic o pels resultats obtinguts i que, alhora, serveixin per resseguir la història i les lluites d’aquesta entitat.
1. “Peix fresc? Sí, però no il·legal” Abril de 1995
Context i denúncia: Els anys noranta venien marcats pels escàndols mediambientals provocats per les pràctiques il·legals de pesca. Barques d’arrossegament locals i foranes –franceses i, fins i tot, italianes- pescaven sense cap tipus de control per tot el litoral empordanès, causant greus danys en l’ecosistema marí. Algunes zones estaven especialment sobreexplotades de manera il·legal, com ara el Cap de Creus. L’any 1993, fins i tot l’alcalde de Cadaqués, Miquel Figueras, havia denunciat públicament que barques d’arrossegament procedents de Roses llançaven les teranyines a només 50 metres de cales com la Jugadora, Fredosa o Jóncols. L’any 1995, Iaeden i el col·lectiu de Pescadors de Tresmall de Roses van dur a terme una campanya per a pressionar a l’administració perquè vetllés pel compliment de la llei, assegurant que fins i tot tenien constància de barques que pescaven en zones de deu metres de fondària en ple golf de Roses.
Acció: Aprofitant una visita a Figueres del director general de Pesca de la Generalitat Edelmir Salichs amb motiu d’una mostra per promocionar el peix local, membres d’Iaeden van penjar per sorpresa una pancarta en plena Rambla on es llegia “Peix fresc? Sí, però no il·legal”.
Resultat: El director general de Pesca de la Generalitat va deixar el seu càrrec l’any següent. Després d’anys de reclamar-ho pescadors i ecologistes, la vigilància cap a aquest tipus d’embarcacions es va endurir. La pressió policial va reduir-ne l’abast substancialment i la creació del Parc Natural del Cap de Creus l’any 1998 va suposar un gran avenç per a protegir la zona. Aquesta acció va esdevenir un precedent de les futures accions directes d’aquest col·lectiu així com va marcar l’estil dels que farien des de la plataforma Salvem l’Empordà.
2. Salvar els connectors ecològics Agost del 2001
Context i denúncia: A finals de 1999, l’Ajuntament de Palau-saverdera va aprovar, amb el beneplàcit d’Urbanisme de Girona, les normes subsidiàries per declarar com a sòl urbanitzable els entorns de la riera del Mas Oriol i la riera del Salt de l’Aigua. Aquests terrenys, tal com afirmava Iaeden partint de diversos estudis, calien ser protegits de l’expansió urbanística, ja que esdevenien el connector ecològic entre els parcs naturals del Cap de Creus i els Aiguamolls, una zona rica en rieres i un important punt de pas de fauna. L’entitat ecologista demanava que s’aturés la tramitació urbanística presentant fins a tres al·legacions, a la vegada que denunciava que ja s’havia començat a construir en algunes zones i tapat algunes rieres. Amb aquesta operació, Palau pretenia urbanitzar fins a 132 hectàrees quan el nucli urbà tan sols tenia 20.
Acció: L’agost del 2001, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques Pere Macias visitava Palau-saverdera per inaugurar una nova escola. Durant els dies anteriors, s’havia acordat que totes les entitats ecologistes de Catalunya anunciessin per correu que Iaeden boicotejaria aquesta visita. Aquell dia, Palau-saverdera es va despertar pres pels Mossos d’Esquadra, que van controlar-ne els accessos i, fins i tot, es van produir identificacions massives. Quatre activistes, però, feia hores que estaven amagats dins una furgoneta de transport de bestiar. Aquests van sortir en el moment precís, disfressats de cases de cartró, per formar una barrera que impedís el pas al conseller. Segons expliquen des de l’entitat, volien mostrar-li què sent la natura quan la urbanització li barra el pas, buscant conscienciar sobre la importància dels connectors. Durant l’acció es van viure alguns moments de tensió entre els manifestants, els Mossos d’Esquadra i veïns partidaris i detractors del projecte.
Resultat: A principis del 2004, l’Ajuntament de Palau-Saverdera va retirar el Pla urbanístic. Pocs dies després, la comissió d’Urbanisme de Girona va fer públic que tampoc l’hagués autoritzat. La lluita per la preservació natural del connector ecològic entre els dos parcs naturals, però, va tenir uns resultats desiguals amb altres projectes similars. Un dels exemples negatius és el polígon industrial de Roses, que es va construir tot i ser declarat il·legal pel Tribunal Suprem.
3. “Salvem l’Empordà” contra la urbanització de Cala Tamariua Juliol del 2002
Context i denúncia: L’any 1998 s’havia legislat la creació del Parc Natural del Cap de Creus. En alguns punts, però, les delimitacions de la zona protegida van posar en alerta als ecologistes. La Cala Tamariua, al Port de la Selva, havia quedat partida en dues meitats pel límit del parc, mantenint-se la seva banda oest desprotegida. Precisament, aquesta franja estava afectada des de 1967 per un pla parcial que no s’havia arribat a realitzar fins que, l’any 2001, un promotor immobiliari va obtenir la llicència per a bastir-hi una urbanització, començant les obres aquell mateix any. Una plataforma de veïns ja s’havia oposat a la construcció en un dels indrets més verges del municipi i de tota la Costa Brava, recollint firmes per aturar el projecte. Els promotors de les obres, a més, havien contravingut les llicències pintant les cases de color salmó i no respectant l’ús de la pedra autòctona a les façanes. Un any més tard, l’Ajuntament havia d’obligar a l’enderroc d’un dels edificis per superar l’altura permesa.
Acció: Un nombrós grup de persones va estirar-se al terra de la Cala Tamariua dibuixant les lletres de “Salvem l’Empordà”. Un altre grup d’activistes van fer sobrevolar un aeroplà per la zona per a fotografiar l’eslògan des de l’aire.
Resultat: La urbanització de Cala Tamariua, que ja estava molt avançada, no es va aturar. Aquesta, però, va ser la primera acció directa de la plataforma Salvem l’Empordà, que s’havia constituït tot just un mes abans. Seria, també, una acció molt complexa que advertia del potencial de mobilització que podien adquirir les seves protestes a les múltiples agressions territorials que amenaçaven la comarca.
4. “Prou agressions al Litoral” Setembre del 2002
Context i denúncia: Als anys 70 es va projectar el Fluvià-Marina, una marina de luxe a la desembocadura del Fluvià, al terme municipal de Sant Pere Pescador, imitant el model d’Empuriabrava o de Santa Margarida. Llavors, una forta mobilització popular –amb ocupació inclosa- va aconseguir fer aturar les obres, de les quals només en va quedar l’esquelet d’un dels edificis. L’any 2001, una revisió del plantejament urbanístic feta per l’Ajuntament de Sant Pere Pescador va refermar que es tractava d’una zona urbanitzable. Una empresa navarresa es va erigir com a promotora del complex, que havia de comptar amb 500 apartaments i 379 amarradors, i ja comptava amb el beneplàcit de l’alcalde de la localitat. Immediatament, Iaeden i la Coordinadora Salvem el Fluvià van iniciar les mobilitzacions de protesta per demanar una requalificació dels terrenys que impedís aquesta urbanització al bell mig dels Aiguamolls.
Acció: Gairebé totes les mobilitzacions de la campanya “Prou agressions al litoral” van tenir lloc prop de l’esquelet de l’edifici del Fluvià-Marina, aturat a mitjans dels anys setanta. Feia dues dècades que aquella construcció, una enorme estructura de formigó abandonada als aiguamolls, esdevenia un símbol de l’agressió urbanística al territori així com, per altra banda, de la victòria ecologista. El setembre del 2002, quatre activistes van pujar a l’edifici i van desplegar-hi una enorme pancarta amb unes politges amb l’eslògan de la campanya, cobrint-ne la façana.
Resultat: El Departament de Política Territorial i Obres Públiques va resoldre favorablement el recurs d’alçada presentat per les plataformes ecologistes i la zona es va declarar sòl no urbanitzable. La Generalitat va comprar l’estructura de l’edifici del Fluvià-Marina i la va enderrocar l’any 2005. Encara, però, queda pendent la restauració dels canals ja construïts. Salvem en demana la restauració total i la integració de l’espai al Parc Natural dels Aiguamolls. La imatge de l’acció va esdevenir una icona de la lluita ecologista a la comarca.
5. Companyia d’Aigües per a Tothom Novembre del 2002
Hora Nova, 5-11-2002 (Regira Repositori Cooperatiu: Fons de la Biblioteca Fages de Climent)
Context i denúncia: L’estiu del 2002, l’Ajuntament de l’Escala va aprovar provisionalment un pla urbanístic per la construcció d’un camp de golf i una urbanització de luxe a la zona de Vilanera. Aquesta operació es va emmarcar en l’aposta de la Generalitat per atraure el que anomenava un “turisme de qualitat”, consistent en promocionar la creació d’aquests equipaments de luxe. Salvem l’Empordà i la plataforma Salvem Vilanera denunciaven que aquesta operació suposaria urbanitzar un dels últims espais no urbans del terme municipal amb unes tres-centes cases, cosa que suposaria una quarta part de la població total de l’Escala. A més, l’emplaçament de la urbanització es trobava enmig del connector biològic entre el Fluvià i el Ter i en una zona rica en jaciments arqueològics. Denunciaven també que una infraestructura d’aquestes característiques necessitava molta aigua en una comarca amb un important dèficit hídric, i que es pretenia instal·lar en un terme on ja s’estaven salinitzant molts aqüífers.
Acció: Un camió cisterna de la fictícia Companyia d’Aigües per a Tothom va entrar a primera hora del matí a Torremirona Resort, el complex residencial de luxe i camp de golf de Navata, per simular un robatori d’aigua per a dur-la als llocs més necessitats de la comarca, com ara zones agrícoles o indrets amb pous salinitzats. Els activistes van simular l’extracció de l’aigua amb unes mànegues fins que van ser expulsats pel personal de seguretat del complex. Els promotors del camp de golf de Navata tenien vincles amb el projecte de l’Escala.
Resultat: El projecte de camp de golf va ser aturat per Urbanisme l’any 2003. Tot i això, l’Ajuntament de l’Escala mai es va negar a renunciar al projecte i el debat es va mantenir viu durant anys. Cal remarcar també el protagonisme que hi va tenir Jaume Llorens, veí de l’Escala i propietari d’un hort que es va negar a vendre als promotors del projecte, esdevenint un símbol de resistència. Finalment, l’any 2007, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya donava la raó a Salvem i aturava definitivament el projecte.
6. Un avió a Peralada Novembre del 2002
Context i denúncia: L’any 2002, un promotor va anunciar que tenia la intenció de construir l’Aeròdrom Residencial Peralada, un complex de luxe amb capacitat per a 183 xalets i un aeròdrom al terme municipal de Peralada. Els promotors, que el van arribar a presentar com “el primer aeròdrom ecològic” de l’Estat, asseguraven que seria d’ús exclusiu per a milionaris, ja que majoritàriament l’utilitzarien jets privats que es podrien arribar a emmagatzemar dins els mateixos xalets. No era un projecte nou: l’any 1994, el mateix promotor ja l’havia presentat a l’Ajuntament, que no el va tramitar, i l’any 1998 ho havia provat també en uns terrenys situats entre Garriguella, Mollet de Peralada i Rabós, suscitant un important debat que va fer desestimar el projecte. Els aeròdroms estaven de moda, ja que en pocs anys es van presentar a tràmit projectes similars a Viladamat, a Fortià i a Ordis. Cal tenir en compte que a Empuriabrava ja hi havia instal·lada una infraestructura d’aquesta mena i que, juntament amb el d’Alp, eren els dos únics aeròdroms de les comarques gironines.
Acció: Durant tot l’any, Salvem l’Empordà havia dut a terme una campanya anomenada “Més aeròdroms a l’Empordà? No, gràcies” amb diverses mobilitzacions arreu de la comarca. El novembre, membres del grup d’acció van condicionar una furgoneta que simulava un avió, amb unes ales i diverses hèlixs, i el van passejar per tot Peralada amb uns altaveus que reproduïen el soroll real d’un aeroport. Volien, així, conscienciar als veïns del perjudici que suposaria la infraestructura, a qui se’ls va entregar fulletons explicatius denunciant el projecte i declarant-ne la inviabilitat.
Resultat: El projecte d’aeròdrom va trobar-se amb oposicions de tot tipus. A la dels ecologistes se li ha de sumar la de l’alcalde de Peralada i, fins i tot, la de la Generalitat. La campanya de Salvem, però, va enfocar-se de manera global, arribant tenir una forta repercussió als veïns afectats pels projectes similars en altres municipis. El Pla Director Territorial de l’Empordà acabaria impossibilitant-ne la construcció.
7. “Ni vinya ni olivera, parcel·la punyetera” Març del 2004
Context i denúncia: L’any 2003 es feia públic que una promotora immobiliària havia adquirit més de 37 hectàrees al municipi de Pau, on preveia construir una urbanització de luxe anomenada Parc Empordà. El projecte, que comptava amb el beneplàcit de l’alcalde de Pau, Josep Blanch, tenia una previsió inicial de 226 habitatges i un hotel. Aquesta xifra, segons Salvem, hagués pogut fer quintuplicar la població del municipi. A més, l’emplaçament del projecte coincidia amb la franja de connexió biològica entre els parcs naturals dels Aiguamolls i del Cap de Creus. Tot i que la Generalitat havia emès un acord per aturar el projecte fins que no s’aprovés un Pla Territorial que regulés les zones de connexió biològica, l’alcalde defensava la legalitat del projecte adduint el plantejament urbanístic municipal.
Acció: El mes de març del 2004, un grup d’activistes de Salvem l’Empordà es va enterrar simbòlicament en ciment a la plaça Major de Pau. Reclamaven que la Generalitat aturés definitivament el projecte d’urbanització de luxe, així com denunciaven les agressions urbanístiques contra el connector biològic que també s’estaven projectant a Palau-Saverdera i a Roses.
Resultat: L’ajuntament de Pau, en plena campanya de protestes, va aprovar el Pla per urbanitzar l’any 2005. L’any 2007, però, es va aprovar el Pla Director Urbanístic de la Serra de Rodes que en va aturar el desenvolupament.
8. “400.000 volts, per què?” Novembre del 2004
Context i denúncia: Des dels anys vuitanta, les elèctriques i els estats espanyol i francès estaven projectant grans línies elèctriques que pretenien unir els dos països amb el Marroc i Algèria. L’any 2002, es va començar a projectar el tram d’aquesta línia de molt alta tensió –coneguda com a MAT al principat i com a THT a la Catalunya Nord- que unia els municipis de Bescanó, al Gironès, amb Baixàs, al Vallespir. Mentre que a la Catalunya Nord les entitats ecologistes i la totalitat d’alcaldes del Vallespir es manifestaven públicament contra la infraestructura, al Principat el projecte s’estava duent a terme amb total secretisme i opacitat; amb la complicitat de diversos partits polítics i d’ajuntaments com el de Figueres, que el 2004 havia rebutjat una moció presentada per ERC que els demanava posicionar-s’hi públicament. Des del Parlament de Catalunya es difonien declaracions tendencioses que pretenien justificar que la línia de molt alta tensió era necessària per a alimentar elèctricament la futura línia del TAV, o que milloraria el subministrament a la comarca. Els ecologistes, però, tenien clar que el que s’estava projectant era una “autopista” elèctrica, una infraestructura capaç de transportar els grans excedents de producció energètica de les centrals de l’estat o de França per a vendre-la a altres països com ara el Marroc o Algèria. Demanaven, per tant, que s’obrís el debat a l’opinió pública, que s’informés de quina utilitat tindria aquesta línia, quin impacte ambiental tindria i que tots els ajuntaments empordanesos hi prenguessin posició.
Acció: Activistes de Salvem l’Empordà es van traslladar a Barcelona, on van projectar amb un canó de llum la frase “400.000 volts, per què?” sobre la façana del Parlament de Catalunya. Volien que l’administració donés respostes a la funció d’aquesta infraestructura davant la imminent trobada entre representants espanyols i francesos que, segons alertaven, serviria per fixar el traçat definitiu de la línia. Paral·lelament, s’havia fet una crida a tots els regidors de l’Alt i el Baix Empordà reclamant que es posicionessin públicament a favor o en contra del projecte.
Resultat: Tot i el rebuig popular, la MAT es va acabar inaugurant l’any 2015. El seu impacte paisatgístic sobre la comarca ha estat devastador i, amb el temps, s’ha acabat reconeixent que la sospita dels ecologistes era certa i què, per tant, no ha tingut cap tipus d’impacte sobre els consumidors. A més, ha deixat un reguitzell d’ecologistes encausats arreu del territori per oposar-se a la infraestructura.
9. “No anem pas bé!” Juliol del 2005
Context i denúncia: A mitjans de la dècada dels 2000 s’estaven debatent i presentant els projectes per a la nova via del Tren d’Alta Velocitat al seu pas per l’Alt Empordà. L’any 2005 s’havia presentat un dels darrers traçats i, tot i que no hi constava al projecte, es veia molt factible que s’acabés construint una nova estació a Figueres. El que denunciaven els ecologistes era que aquesta infraestructura, per una clàusula del contracte de l’empresa concessionària, bloquejava la possibilitat que la via s’adaptés a l’ample europeu per un període de 50 anys. Això, sumat a l’aposta de la Generalitat per a la creació d’un centre intermodal ferroviari a Vilamalla, on el transport de mercaderies pogués fer el canvi d’ample de via, va provocar que els ecologistes denunciessin que s’estava encerclant Figueres d’infraestructures ferroviàries únicament per “interessos especulatius de notables empordanesos vinculats a CiU”. Salvem l’Empordà exigia una racionalització de les infraestructures per a fer-les més viables econòmica, pràctica i mediambientalment.
Acció: Un grup d’activistes va penjar una enorme pancarta a l’aqüeducte del Castell de Sant Ferran a Llers, en el seu pas per sobre de l’AP-7, amb el lema “No anem pas bé!”, a la vegada que emetien un comunicat advertint de les conseqüències negatives dels projectes ferroviaris en curs.
Resultat: La via del TAV es va acabar construint amb les condicions de la concessionària, mentre que el centre intermodal, conegut amb el nom de Logis-Empordà, encara no s’ha realitzat. Per altra banda, la pancarta va causar un gran impacte mediàtic, segurament potenciat pel caràcter local de l’expressió “No anem pas bé”. Aquest eslògan va ajudar a difondre la lluita ecologista de la comarca més enllà dels seus límits naturals, conscienciant arreu de què a l’Empordà s’estava duent a terme una verdadera batalla per salvar el territori.
10. L’enterrament del Pla Director Abril del 2006
Context i denúncia: Una de les eines més reclamades per Salvem l’Empordà era la redacció i aplicació definitiva del Pla Director Territorial de l’Empordà, un document que havia de regular el creixement urbanístic a les comarques de l’Alt i el Baix Empordà. El procés de redacció del PDTE va començar l’any 2002, tot i que l’avantprojecte no es va presentar fins a 2005. Les reclamacions dels ecologistes van anar sempre dirigides a interpel·lar als dos consellers de Política Territorial i Obres Públiques d’aquell període -Felip Puig (CiU) i, amb el canvi de govern, Joaquim Nadal (PSC)- per denunciar l’extrema lentitud amb la qual s’estava elaborant un projecte que, un cop aprovat, podria donar un cop de porta a alguns dels grans projectes urbanístics que s’estaven tramitant a la comarca. Projectes com el que s’acabava d’aprovar a Castelló d’Empúries, que preveia construir una macro urbanització de més de 3200 habitatges, enllaçant el nucli antic de la població amb Empuriabrava. L’entitat assegurava que, si se sumaven tots els plans parcials urbanístics aprovats recentment a les dues comarques, s’hi projectaven un total de cent mil habitatges nous.
Acció: Una desena d’activistes va irrompre a la plaça de l’església de Castelló d’Empúries amb un cotxe fúnebre, extraient-ne un taüt, per simular l’enterrament del PDTE en algun calaix de l’administració. La temàtica fúnebre va marcar les accions de Salvem per a reclamar que s’accelerés l’aprovació del Pla, celebrant també un altre “enterrament” al cementiri de Figueres. El mes de maig, s’havia realitzat una acció a la platja del Cargol de l’Escala, simulant la crucifixió de “l’hereu empordanès”, una figura al·legòrica que apareixeria en accions posteriors. Un grup de “capitalistes” van alçar-lo sobre una creu que simbolitzava el Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Resultat: La campanya de pressió va provocar que el 8 de juny d’aquell mateix any s’aprovés provisionalment el Pla Territorial.
11. “Quan cau, cau” Agost del 2006.
Context i denúncia: Després d’anys d’espera i pressió per a l’aprovació del Pla director, quan aquest es va aprovar inicialment el juny del 2006 va ser fortament criticat per la plataforma ecologista. El document inicial havia augmentat notablement la previsió del creixement urbà respecte a l’avantprojecte, d’un 20 a un 30%, i a més considerava una sèrie d’excepcions més o menys ambigües per les quals es podia superar aquest topall. També la previsió d’infraestructures –de transport, d’energia…- va ser considerada com a desmesurada i que podria causar danys irreparables al territori, destruint el paisatge i l’ecosistema.
Acció: Un matí d’agost, un grup d’activistes del grup d’acció directa van irrompre a la església de Sant Pere de Figueres. Es van enfilar al campanar i des d’allà van desplegar una gran pancarta on es podia llegir la frase del filòsof Francesc Pujols “Quan cau, cau”, en forma de míssil apuntant a terra. Mentrestant, des del carrer, es repartien fulletons informatius als turistes que feien cua o passejaven als voltants del Teatre-Museu Dalí, referents a les problemàtiques mediambientals que afectaven la comarca.
Resultat: L’aprovació final del Pla Director Territorial de l’Empordà es va dur a terme amb una rapidesa inusual, només cinc mesos després, tot i la gran quantitat d’al·legacions que s’hi van presentar. Aquest fet va ser denunciat per la majoria de detractors del Pla, que incloïen tant entitats ecologistes com alcaldes de municipis on es preveien actuacions urbanístiques importants. Aquest document va servir per aturar alguns d’aquests projectes, per exemple els que estaven previstos a municipis com Garrigàs o L’Escala.
12. “A Terrades, d’Holanda vénen els lladres” Juliol del 2008
Context i denúncia: L’any 2002, uns promotors holandesos van començar els tràmits per la construcció d’una urbanització de luxe a Terrades, possible gràcies a les modificacions urbanístiques dutes a terme per l’ajuntament durant els anys noranta. La urbanització preveia la construcció de més de seixanta xalets –les previsions els van acabar augmentant fins a setanta-, un hotel i, fins i tot, un complex sanitari i esportiu, situats a la zona boscosa de la vall de Santa Magdalena, entre el paratge de la Salut i el pantà de Darnius-Boadella. La campanya i plataforma cívica “Salvem la vall de Santa Magdalena” es va posar en marxa l’any 2002 per denunciar l’operació urbanística i les irregularitats administratives al voltant del projecte, que preveia una superfície que quintuplicava la del nucli urbà i que suposaria duplicar la població del municipi. Des d’aquell mateix any, Salvem l’Empordà va al·legar contra el projecte en tots els seus estadis: des del municipi, passant per la comissió Territorial d’Urbanisme, la Conselleria i fins i tot, pels tribunals –presentant almenys dos contenciosos administratius-. Mentrestant, el projecte, era denegat i reobert segons els designis de cada administració. Els tràmits per a la seva construcció, però, no s’havien aturat i l’estiu del 2008 l’Agència Catalana de l’Aigua li atorgava els permisos corresponents.
Acció: El juliol del 2008, un grup d’activistes va penjar una bandera holandesa al balcó de l’Ajuntament de Terrades. A més, van repartir uns fulletons a la població simulant un ban municipal, escrits en holandès i català, on s’animava als veïns a donar la benvinguda als nous habitants amb algunes recomanacions per a integrar els nous veïns al municipi com ara substituir els típics cirerers per tulipes, convertir la Societat en un coffeeshop o a dur esclops i trenes.
Resultat: Va caldre esperar fins a 2013 -amb la crisi econòmica i l’obsolescència del model d’urbanitzacions de luxe-, perquè el Tribunal Superior de Justícia emetés una sentència que donava la raó a Salvem l’Empordà en el seu contenciós administratiu presentat el 2008, aturant el projecte urbanístic. El llarg procés, però, va posar sobre la taula el gran desgast humà i econòmic sofert per l’entitat per a fer una feina que consideraven què, en aquell cas, li corresponia a l’administració.
13. “No m’ho deixareu pas aquí això, no?” Març del 2010
Context i denúncia: Durant els anys dos mil es va produir un fenomen especulatiu al voltant de la creació de centrals eòliques. A la terra del vent, se’n arribarien a projectar fins a onze en molt pocs anys. A finals del 2003, Iberdrola en projectava una amb capacitat per a 25 molins de vent entre Boadella, Darnius, Terrades i Biure. Per la seva banda, Endesa projectava l’any 2007 el Parc Eòlic del Terraprim entre Ventalló i Viladamat, amb la previsió de deu molins de fins a 120 metres d’alçada. Aquests projectes van ser ràpidament contestats per diverses plataformes cíviques així com per alguns alcaldes dels municipis afectats. A la plataforma cívica Salvem el Terraprim, se li sumaven Respectem l’Albera, No Molins a l’Albera o la Plataforma Cívica Anti-Molins Portbou i Colera, ja què en pocs anys n’hi havia de previstos també a Portbou, Colera, Capmany, Cantallops i La Jonquera. A més, el mes de març del 2010, la Generalitat autoritzava fins a set d’aquests parcs eòlics i establia una Zona de Desenvolupament Prioritari en plena Albera, on es volia fomentar la construcció de nous parcs. Salvem l’Empordà va denunciar el que considerava una imposició i va apostar per buscar un model sostenible, respectuós amb el territori i negociat.
Acció: Salvem va realitzar diverses accions directes contra els projectes de parcs eòlics a la comarca, en col·laboració amb les altres plataformes cíviques d’oposició. Entre d’altres, l’any 2008 van substituir el cartell d’entrada al poble de Ventalló per un que hi posava “Ven-te allò”, en resposta a la voluntat de l’ajuntament de permetre-hi els molins. Amb la presentació del mapa eòlic de la Generalitat i les Zones de Desenvolupament Prioritari, activistes van penjar un molí de vent a l’estàtua del monument a Narcís Monturiol amb el rètol “No m’ho deixareu pas aquí, no?”, per denunciar l’impacte d’aquestes estructures i el que suposarien pel territori.
Resultat: El rebuig a la Zona de Desenvolupament Prioritari va ser gairebé unànime, comptant amb el suport tant d’ajuntaments com el de Figueres, així com del Consell Comarcal. A hores d’ara, la totalitat dels projectes de parcs eòlics de la comarca resten aturats. Tot just aquest mes de juny, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha aturat definitivament el parc eòlic de la Jonquera, que havia de comptar amb 17 aerogeneradors de 125 metres d’alçada.
14. “Ja n’hi ha prou, no?” Maig del 2015
Context i denúncia: El mes de març del 2015, l’ajuntament de Pont de Molins va aprovar en ple el projecte inicial de construcció d’un nou polígon industrial, davant l’oposició veïnal i d’una vintena de propietaris que asseguraven que el projecte s’estava fent a mida d’uns pocs empresaris. Aquesta zona, batejada amb el nom de “Via Augusta”, ja s’havia projectat amb la revisió del POUM l’any 2013. L’oposició veïnal, juntament amb Unió de Pagesos i Salvem l’Empordà, criticaven que la infraestructura no s’ajustava al moment de crisi econòmica i que arreu de l’Empordà hi havia una aglomeració excessiva de polígons industrials que no s’havien ocupat totalment. A més, asseguraven que el municipi ja sofria una enorme pressió urbanística per la N2 i el pont de l’AVE, i que el polígon de 50 hectàrees que es projectava sobre un nucli urbà que en tenia tan sols 20 condicionaria negativament al municipi.
Acció: Coincidint amb la proximitat de les eleccions municipals, activistes de Salvem van repartir fulletons informatius als veïns de Pont de Molins alertant dels perills que suposaria el polígon. Després van traslladar-se a l’ajuntament on van tapiar simbòlicament la porta d’accés a l’edifici amb maons de formigó i la pancarta “Ja n’hi ha prou, no?”.
15. “Aquí se’ns pixen a sobre” Març del 2017
Context i denúncia: Per acabar, una acció recent d’una de les darreres campanyes actives de Iaeden-Salvem, que demana una moratòria en la construcció de noves macro-granges o d’ampliació de les existents. Els ecologistes, constituïts en la plataforma Salvem l’Empordà de purins, denuncien la sobreexplotació de ramaderia porcina a la comarca, que actualment compta amb uns 375.000 caps de porcí i que, amb els projectes que es troben en tramitació actualment, podrien augmentar fins als 450.000. Aquesta indústria és altament contaminant per la gestió dels seus residus, especialment dels purins, que generen infiltracions al subsòl. Això posa en perill els aqüífers en un territori que ja es troba especialment contaminat per la presència de nitrats a les aigües subterrànies. La Generalitat de Catalunya ha declarat en un estudi que més de la meitat dels municipis alt empordanesos són zones vulnerables d’aqüífers contaminats. Tot i així, encara se segueixen concedint permisos per a tramitar noves granges o ampliar les existents. I és que segons expliquen des de la plataforma, s’estan produint casos greus com el de la macro-granja de Rabós, aturada pel Tribunal Suprem l’any 2011, peró que va ser construïda il·legalment durant el judici i que, des de Salvem, se sospita que es troba en funcionament. Ho demostraria el fet que els Serveis Territorials a Girona estan duent a tràmit un procediment ambiental per autoritzar-ne l’activitat.
Acció: Coincidint amb el primer aniversari de la creació de la plataforma Salvem l’Empordà de purins, membres del grup d’acció van presentar-se davant les oficines del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de Figueres amb un cartell on posava “Aquí se’ns pixen a sobre. Ja tenim prou granges, gràcies”. També van desplegar una filera d’orinals davant les portes de l’administració.
Resultat: La plataforma ha presentat nombrosos procediments administratius i judicials contra les granges que no compleixen amb la legalitat. També ha iniciat una campanya de presentació de mocions als municipis que compten amb aquestes infraestructures perquè se sumin a la petició de moratòries.