Fa dues setmanes que tres famílies ocupen l’antiga gendarmeria d’Elna. Les ocupants, membres de l’associació APEIS (Association Pour l’Emploi, l’Information et la Solidarité), reivindiquen el dret a l’habitatge en un context on denuncien la important manca d’habitatge social. Actualment, expliquen, no existeixen gaires pisos adaptats a situacions com la seua: entre d’altres, joves aturades sense suport familiar, que en alguns casos han hagut de renunciar a la custòdia dels fills per manca de poder adquisitiu i que, per tant, no poden afrontar el pagament d’uns pisos del parc HLM (Habitations à Loyer Moderé) que són massa grans i massa cars per a la seva situació. “Guanyant 400 euros és impossible pagar-ne 700. És més, és que ja ni ens els atorguen”. L’APEIS xifra en 100.000 els pisos socials que manquen arreu de l’Estat francès.

“Parlant entre nosaltres vam descobrir que un dormia al cotxe, que l’altre feia setmanes que anava d’un lloc a l’altre anant on el deixaven dormir. I quan vam compartir la situació i vam veure que era comuna, vam decidir afrontar-la col·lectivament”, explica Pierre, una de les persones que participa en l’acció.

Aleshores, van decidir ocupar pisos com a alternativa per visualitzar i denunciar la seua situació. “Tenim molt clar que no volem fer un ‘squat’. Aquesta ocupació volem que sigui temporal, que serveixi per a denunciar la precarietat que patim i per a aconseguir més habitatge social i feina”. Així doncs, van anar a veure l’antiga gendarmeria d’Elna, un edifici que feia vuit mesos que estava en desús. Els apartaments, però, estaven en un perfecte estat de conservació i van decidir quedar-s’hi. “No té sentit que aquests edificis en tan bon estat estiguin buits i que gent com nosaltres es trobi al carrer”, reblen.

Al cap de poques hores, la Gendarmeria i l’Ajuntament van fer acte de presència amb una actitud molt diferent. Mentre la força armada exercia la mediació entre les dues parts implicades (tot i recordar-los que d’aquí a un any es veuran obligats a desallotjar-los per la força si encara mantenen l’ocupació), l’Ajuntament (governat per Yves Barniol, sense etiqueta però que com a successor d’un alcalde del Partit Comunista s’ha volgut destacar per les seues polítiques de dretes) tallava la llum i l’aigua, soldava les reixes exteriors i tapiava les portes mirant de foragitar les ocupants per la via ràpida.

La reacció de les ocupants fou persistir en la seua acció reeixint a mantenir un accés obert als dos apartaments ocupats fins aconseguir donar continuïtat a l’acció. Una mostra de la intransigència de l’Ajuntament és que fins i tot quan les ocupants van engegar els tràmits per a pagar la factura de la llum durant l’ocupació, en el moment en què els tècnics de l’EDF (la companyia elèctrica) es van presentar per a fer la connexió, la Policia Municipal els impedí fer la feina deixant tot l’edifici sense electricitat. Insisteixen en el fet que volen treballar i pagar un lloguer tot i que alerten que si no troben una solució aviat, no tindran cap altra alternativa que no sigui impulsar una ocupació permanent.

L’ocupació, durant aquestes dues setmanes, ha rebut el suport de nombrosos col·lectius, un suport que va creixent a mesura que avança l’acció. Les activistes són partidàries de la convergència de lluites i –en aquest context– compten amb el sosteniment de diversos sindicats, de Nuit Debout Perpinyà i dels carters vaguistes de Ribesaltes, que havien rebut el suport de les ocupants en nombrosos piquets de vaga i que ara els hi han retornat la solidaritat, entre d’altres. També pretenen establir contactes a l’altra banda de l’Albera, on segueixen amb atenció les accions protagonitzades per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH).

Els darrers dies, els tràmits administratius per a resoldre els tres casos concernits segueixen fent el seu curs, però les ocupants avisen: “Aquesta acció va molt més enllà d’aconseguir allotjament i feina per a nosaltres, volem solucions col·lectives. Per exemple, estant sense feina, una opció que té l’Ajuntament és cedir-nos un terreny per a poder-lo treballar i aprofundir en la sobirania alimentària”, declaren. Solucions imaginatives per a Catalunya Nord, un territori amb un índex de pobresa (percentatge de gent amb uns ingressos inferiors als 788 euros mensuals) entre el 14,6% i el 18,8% amb una mitjana estatal de l’11,7%.

Article publicat a La Directa