A l’inici d’aquest mes el conseller de Territori, Santi Vila, feia públic l’anunci de la marxa enrere del projecte de “condicionament” de la carretera dels Tres Ponts, carretera comarcal que va de Castelló d’Empúries a Palau-saverdera, pel greu impacte que tindria sobre el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Aquesta era una reivindicació que l’entitat empordanesa reclamava i que finalment les institucions han acabat escoltant. Bàrbara Schmitt és membre d’IAEDEN-Salvem l’Empordà. Parlem amb ella sobre els projectes que el col·lectiu ecologista té sobre la taula i les tasques que realitza.
Amb quin projecte esteu treballant actualment que considereu més rellevant?
Actualment s’ha acabat l’exposició pública del nou Pla de conques, que regula les conques dels rius de Catalunya (els rius que neixen i moren en territori català). Aquest pla el gestiona la Generalitat a través de l’Agència Catalana de l’Aigua. Pel que fa a l’Empordà, el més preocupant d’aquest pla és que es deixa a la Muga sense cabal mínim. La Muga és un riu amb embassaments, per tant, el cabal no és natural; sempre algú decideix la quantitat d’aigua. El cabal mínim és una mesura de l’aigua que ha de mantenir, com a mínim, el riu. Si aquest pla diu que no és necessari un cabal mínim vol dir que es pot deixar assecar. Això, no només afecta la fauna del mateix riu sinó als boscos de la rivera, la vegetació, etc. A més, aquí a la comarca hi ha molts pobles que no tenen depuradora i molts desaigües s’evoquen directament als rius. Si no hi ha aigua natural, ens trobem amb una claveguera a cel obert.
El riu La Muga
En quin estat està actualment la Muga independentment del pla?
Tot i que ells ho neguen, ja estan traient massa aigua del cabal del riu. Actualment existeix un petit tram sec, però que es pot allargar molt més. Els trams de la Muga que no tindran cabal mínim en el pla que es vol aprovar són des de Pont de Molins fins a la desembocadura. L’aigua de boca, la que es fa servir, es treu directament de l’embassament de Darnius però a Pont de Molins es treu l’aigua pel rec de l’agricultura. Si de Pont de Molins fins a la desembocadura no hi ha cabal mínim però es segueix treient aigua pel rec, és molt probable que aquest tram es quedi sec. Ara mateix es podria denunciar perquè el pla vigent obliga que hi hagi cabal mínim. Però si en el mateix nou pla diu que no és necessari el cabal mínim, ja no és ni denunciable. I això és molt preocupant.
Si de Pont de Molins fins a la desembocadura no hi ha cabal mínim però es segueix treient aigua pel rec, és molt probable que aquest tram es quedi sec
Quines actuacions esteu duent a terme per fer pressió contra aquest pla?
A mitjans de setembre es va acabar l’exposició pública i ara s’hauran de contestar les al·legacions. Tindran molta feina, ja que tant nosaltres com tota la comunitat científica ha presentat al·legacions al projecte. També estem fent una campanya de recollida de signatures (#magradalamuga), però volem insistir més en aquest tema i organitzar un debat a l’Empordà.
També us heu oposat a la construcció d’un nou polígon industrial al terme municipal de Pont de Molins. Com està el tema?
L’Ajuntament va aprovar el pla que permet la construcció del polígon. Malgrat que aquests problemes urbanístics afecten tota la comarca, necessitem molt l’ajuda i la conscienciació dels veïns del municipi afectat. En aquesta ocasió se’ns ha fet difícil, i no hem trobat massa suport. No sabem què més podem fer, ja que amb un projecte aprovat i tancat es fa més difícil actuar. A partir d’aquí s’hauria d’estudiar molt bé el projecte i detectar si hi ha algunes faltes jurídiques.
Heu detectat que en la majoria de projectes heu de recórrer a la justícia?
Aquests anys de crisi econòmica tot ha anat molt lent: projectes que s’havien plantejat no s’han acabat desenvolupant perquè no hi ha hagut diners per poder-los portar a terme. El problema és que, un cop aprovats, encara que no comencin a desenvolupar-los de seguida, ja es pot començar l’obra en el futur. Per això nosaltres sempre intentem evitar que s’aprovin. Un cop aprovats, mentrestant (perquè la justícia és molt lenta) poden anar fent. Ens hem trobat amb molts casos que hem guanyat però que al final la sentència no serveix de res perquè el projecte ja estava acabat.
El cas més emblemàtic per a nosaltres va ser una granja de porcs a Rabós, en els inicis de Salvem l’Empordà. Després de molts anys i diverses instàncies judicials vam guanyar al Tribunal Suprem. Però, mentrestant, la granja es va construir i es va posar en funcionament. I pel que sabem, encara està funcionant. No sabem amb quants porcs o si han canviat el tipus de bestiar. És una victòria moral però al final no ha servit per res.
Perquè continua l’activitat de la granja si hi ha aquesta sentència judicial?
Perquè no hi ha ningú que vetlli perquè es compleixin les sentències. Hauríem d’obrir un altre procés judicial perquè es complís la sentència. Això ho estem fent amb el cas de la zona industrial de Roses. El Tribunal Suprem va dictaminar a favor nostre i en contra de la construcció de la zona industrial, però mentre estàvem en processos judicials no només van començar a desenvolupar la zona industrial, sinó que va canviar el planejament urbanístic de Roses. Nosaltres amb la sentència hem demostrat que el planejament no era correcte i està anul·lat pel Tribunal Suprem, però l’Ajuntament de Roses s’excusa dient que ara hi ha un planejament nou.
I, en aquest cas de Roses, després de la sentència també el projecte ha seguit endavant?
Sí. Ara el què pretenen és vendre les parcel·les de la zona industrial. Aquí vam deixar clar el passat hivern que nosaltres no afluixem: si es compren parcel·les, hi anirem en contra i avisem als possibles compradors que es poden trobar que adquireixin una parcel·la on no es pot edificar. Sabem que l’Ajuntament de Roses i Incasòl són els venedors de les parcel·les. Vam anar a una reunió amb Incasòl per exposar el nostre punt de vista i van admetre que abans de començar les vendes s’assessorarien jurídicament un altre cop. No ens ha notificat que s’hagi venut res. Però l’últim cop que vaig passar per allà, el rètol de “en venda” encara hi era.
Com financeu aquestes actuacions que necessiten desplegament jurídic?
A la pàgina web tenim una campanya per recollir fons. Aquest any s’han guanyat alguns casos judicials i, amb les sentències, també s’han de pagar les factures. Són processos que han sigut llargs i per això demanem ajuda econòmica per aquests casos que han acabat amb final feliç.
Sovint heu presentat oposició en les tramitacions de plans d’ordenació urbanística dels municipis de la comarca. Com actueu davant aquestes projectes?
Sempre que surt un nou planejament urbanístic ens el mirem. Abans era més preocupant perquè, cada vegada que hi havia un POUM nou s’hi projectaven urbanitzacions d’unes 800 cases. Ara ja no és així. Per una banda, perquè en l’inici de Salvem l’Empordà ja reclamàvem un instrument supramunicipal en l’àmbit de la comarca que establís un planejament sobre quina havia de ser la quota de creixement: en quin volum i on s’havia de construir. Això ja ho vam aconseguir al Pla Director Urbanístic de l’Empordà aprovat el 2006. Va ser una victòria, però el resultat no ens va agradar perquè no retallaven tant el creixement com nosaltres pensem que s’havia de fer. Per altra banda, va estar vigent només dos anys perquè de seguida va sortir el Pla Territorial de Comarques Gironines que, de seguida, va canviar les quotes de l’anterior pla. Ara, el que mirem a cada POUM és si el planejament que projecten està dins aquest pla de comarques gironines o no. I si considerem que és greu fem al·legacions.
Com funcioneu internament i en la distribució de tasques dins l’entitat?
Tenim tres persones que treballen de forma alliberada partint-se una jornada completa. Tota la resta és treball voluntari: hi ha l’equip tècnic que són arquitectes, advocats, urbanistes, ambientòlegs, etc. Som normalment sis persones actives dins d’aquest grup i a l’assemblea mensual s’impliquen i agafen tasques entre deu i quinze persones. A l’inici de Salvem l’Empordà teníem un grup de difusió que ara no tenim. Pot ser que sense aquest grup la feina que fem ara no sigui tan visible i no cridi tant l’atenció.
La feina que fem és poc agraïda. Personalment sí que és satisfactori, però els resultats no són immediats ni massa vistosos. En el fons anem contra un sistema, una manera de fer, i això es canvia molt a poc a poc, consciència a consciència. Per això també ens agraden els projectes que no són de defensa del territori sinó més proactius, més en positiu, com el grup de custòdia agrària que ara està amb un ritme més baix però que ha fet molta feina amb finques.
Explica’ns en què consisteix aquesta custòdia agrària. Quin tipus de tasques realitzeu?
Normalment es parla del règim de custòdia del territori, és a dir, quan una entitat es posa en contacte amb el propietari d’una finca per gestionar-la directament. En el nostre cas, el que fem és custòdia agrària, o sigui, nosaltres no gestionem sinó que assessorem en la gestió de la finca. No necessàriament perquè hi faci una agricultura ecològica, però sí seguint els bons usos i costums de pagès. Per exemple, sense pesticides i herbicides. També els assessorem amb divulgació dels seus productes al mercat com a productes de km0 i que no danyen el medi ambient.
El cas més mediàtic de l’any passat va ser el projecte del Bulli Foundation, que va acabar reculant per dur a terme un altre tipus de projecte. En què consisteix?
Van aturar el gran projecte arquitectònic que tenien del museu (per entendre’ns, els 3000 m2 edificats que tenien pensats). Actualment estan treballant amb un projecte previ que tenien abans que comporta la restauració dels edificis existents, amb una ampliació de màxim el 20%. Aquest projecte entra dins el que permet la legislació vigent i, per tant, no es crearà una nova llei per fer possible el projecte. Aquí no ens hi oposem.
Fa uns dies s’ha celebrat el segon Volt (Volt II: Un repte a les grans infraestructures energètiques) que organitza la Xarxa per la sobirania energètica de la qual IAEDEN-Salvem l’Empordà n’és membre. Com ha sigut l’experiència?
Volt II
Aquest any el Volt volia unir els territoris afectats per grans projectes d’interconnexions energètiques, ja que la Unió Europea els dóna prioritat administrativa i subvencions públiques (Pla Juncker, etc.), però que sovint arriben als territoris sense cap mena d’informació prèvia, debat públic o consentiment. Vaja, el que hem viscut aquí amb la MAT. Per aquest motiu teníem molt d’interès a tornar a participar-hi aquest any. L’experiència ha estat molt positiva altra vegada: unes 90 persones hem conegut sobre el terreny aquests projectes (des del gasoducte MIDCAT a Castellar del Vallès fins a una nova MAT a Samianigo a Alt Gàllego, Osca), i hem conegut també in situ a les persones de les entitats locals que lluiten contra aquests projectes. Al final hem decidit organitzar una “Xarxa de suport mutu en resposta als mega-projectes energètics” entre totes les plataformes, entitats i territoris. D’aquí ha sortit el Manifest de Capella.
Hem de pensar que aviat començarem a sentir a parlar de la continuació del gasoducte Martorell-Figueres (que ara arriba fins a Hostalric i es projecta fins a la frontera amb el Rosselló) i ens haurem de plantejar, també a l’Empordà, quina postura agafarem davant d’un altre projecte agressiu amb el nostre territori i que és només una altra autopista energètica de la qual es beneficien els de sempre.