Els vots desfavorables de CiU, PSC i Diego Borrego (PP) van impedir que s’aprovés la moció per a la creació d’una comissió de seguiment de la implementació de la llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Aquesta moció, recolzada per la resta de partits de l’oposició i presentada per la CUP proposava les primeres passes perquè l’Ajuntament establís un control en el compliment de la nova legislació, formant als professionals municipals amb les noves eines disponibles per fer front a l’emergència habitacional i la pobresa energètica. Maria Perpinyà, d’ERC va voler afegir, després de la lectura de la moció, consideracions sobre la urgència de l’aplicació d’aquesta llei declarant que “l’acció municipal ha de vetllar perquè aquesta nova llei sigui aplicada al peu de la lletra”.

Després de la votació, el tinent d’alcalde i regidor d’Habitatge, Pere Casellas, va prendre la paraula per donar una explicació sobre el sentit del vot del govern: “Volem consensuar una moció que funcioni i fer les coses ben fetes. A la moció es presenten una sèrie de punts que podem compartir en part o en la totalitat, però primer haurem de parlar amb les entitats perquè no es produeixi el que va ocórrer amb la taula dels desnonaments”. Casellas es referia a la sortida d’entitats com la PAPH i partits com ICV, la CUP o ERC per la “inoperància” de la comissió. El regidor també va afegir que “no és veritat que la comissió no existeix, com afirma la moció, sinó que s’ha de replantejar” i va voler “donar un missatge de tranquil·litat, ja que, encara que s’acabi d’aprovar aquesta llei, ningú queda en una situació precària a Figueres en relació a l’habitatge i la pobresa energètica”. A aquestes declaracions, Lluís Armengol, de la CUP, va argumentar que “la comissió no existeix perquè ha estat eliminada dels òrgans col·legiats que s’han aprovat els darrers dies”. També va afegir que “no hi ha una setmana més a perdre per aplicar la llei 24/2015” i que la no aprovació de la moció suposava “una oportunitat perduda en una situació que no és comparable amb la de la taula dels desnonaments”. “Ara tenim les eines i la legislació per garantir mesures per combatre l’emergència habitacional i la pobresa energètica i les entitats promotores ja han establert protocols per implantar les mesures a nivell municipal”, va concloure.

Després de ser aprovada pel Parlament de Catalunya el passat mes de juliol (a petició de diverses entitats i organismes com la PAH, l’Aliança per la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC), la ILP de mesures urgents per fer front a l’Emergència habitacional i a la pobresa energètica ha començat a ser vigent el 6 d’agost. La llei 24/2015 (nom que finalment ha rebut la ILP) modifica la legislació en matèria d’habitatge a Catalunya però comporta també que des de l’administració local s’adoptin mesures per garantir-ne l’aplicació.

Una de les novetats que incorpora el document és la distinció entre desnonaments d’habitatges de grans i de petits propietaris. En els desnonaments de les entitats financeres, fons voltor o altres grans propietats s’estableix l’obligatorietat de què aquests realitzin una oferta de lloguer social per un període de mínim tres anys a les persones o unitats familiars que no tinguin una alternativa d’habitatge pròpia (és a dir, en els desnonaments de primer habitatge). Per altra banda, en el cas dels petits propietaris, s’estableix que siguin les administracions públiques (aquí entraria també el paper de les administracions locals) les obligades a proporcionar ajudes o a cercar un habitatge per al reallotjament. Pel que fa a la mobilització del parc d’habitatges buits (que ja contemplava la moció aprovada el ple de Figueres l’any 2014 a través de les multes a les entitats bancàries) la nova legislació també permet la cessió obligatòria de pisos buits de propietat de persones jurídiques per un període de 3 anys.

 

La compra de pisos procedents d’execucions hipotecàries

El passat ple va aprovar, en canvi, el dictamen relatiu a disposar dels fons dineraris afectats al Patrimoni municipal del sòl i l’habitatge per a l’exercici dels drets d’adquisició preferents d’habitatges. El document proposa l’adquisició per part de l’Ajuntament de pisos provinents de desnonaments i dacions en pagament per destinar-los a polítiques socials, emparant-se en el Decret Llei de Mesures Urgents en Matèria d’Habitatge del passat maig. El dictamen estableix barems per executar aquesta llei, com per exemple: pisos que no superaran els 80.000 euros per habitatge, inclòs en el preu les obres de condicionament o les zones on es compraran els habitatges.

Les intervencions de l’oposició van anar encaminades a posar en evidència la procedència dels pisos contemplats en el Decret Llei. En aquest sentit, Xavier Monfort, de Compromís d’Esquerres, va posar sobre la taula que  “el que hi ha darrere del decret llei és facilitar a les entitats bancàries fer negoci amb els pisos que tenen”. El seu vot va ser una abstenció, però també va aclarir la contradicció del seu grup a l’hora de posicionar-se en relació al dictamen: “És un d’aquells punts en què el cap, el cor i el seny et dicten votar coses diferents” i va afegir que els hagués agradat que “no es pagués mai per un pis més de la quantitat del deute de la família que ha hagut d’abandonar el seu habitatge”. En la mateixa línia, Lluís Armengol, de la CUP va argumentar: “Estem fent un nou rescat a la banca i creem una roda macabra en què comprem pisos de persones que han estat desnonades per allotjar-hi persones que han estat desnonades”. Tot i que el vot del grup municipal de la CUP va ser afirmatiu, el regidor també va qualificar-lo de “sí crític” i va recordar la moció aprovada el 2014 per multar les entitats bancàries amb pisos buits, insistint en la necessitat de mantenir aquesta via de cessió.