És inevitable parlar del Cafè Royal sense mencionar-ne la història, així com és inevitable referir-s’hi com una història de lluita. A punt de commemorar-se el centenari de la inauguració del mític cafè de la Rambla, una sèrie de litigis han permès la reobertura de l’antiga sala de jocs del local i la intenció del seu llogater és retornar-li el seu ús cultural, oferint-la per a realitzar concerts, exposicions, conferències, reunions i, com abans, jugar-hi a jocs de taula.
Un llarg litigi
Josep Matas, actual llogater del Cafè Royal, és el darrer descendent de la família que va inaugurar l’emblemàtic establiment ara fa gairebé un segle. Ningú li hauria dit que després de passar per dues dictadures i una guerra, el cafè patiria el seu pitjor setge a finals de la dècada dels noranta, en què l’abandó de l’immoble per part dels seus propietaris va fer perillar la continuïtat del negoci. “És a partir de l’any 1997 en què comença l’hostilitat dels propietaris. Havien deixat obertures per on entraven els coloms i s’estava degradant l’interior de l’edifici”, ens explica Matas, “hi havia un cel-ras en mal estat i baixava aigua directament a dins. Després de dur-ho a judici vaig aconseguir que s’apuntalés l’edifici, però van deixar el cel-ras igual que abans. Llavors, el propietari ens va denunciar a nosaltres a sanitat”. L’any 1997 es van veure obligats a precintar la sala de jocs per no poder reunir les condicions òptimes de seguretat.
És a partir de 2011 que la propietat al·lega que tot l’edifici es troba en perill i que cal una actuació urgent de reforma. La pressió popular i una campanya de firmes amb l’objectiu de què no es perdés el cafè van provocar que l’Ajuntament de Figueres, arran d’una moció d’ICV, en declarés alguns elements com a Bé Cultural d’Interès Local –decisió que l’actual propietari, Amadeu Miquel, va recórrer-, però va ser la pressió judicial del llogater la que va aconseguir un compromís legal per part de la propietat perquè l’activitat continués un cop finalitzades les obres, “el jutge, en veure que ja hi havia hagut quinze o setze judicis per fer-me fora, va decidir pactar unes garanties. A més, obligava al propietari a acabar les obres en un termini de vint-i-cinc dies, sota pena d’una indemnització”. Les obres es van dur a terme el passat nadal i el Cafè Royal va reobrir les seves portes, però no només les exteriors sinó que també va poder desprecintar aquelles zones interiors fins llavors tancades. Matas recorda, però, que “encara queda molt per fer, ja que pel camí es va treure l’extractor i ara, per exemple, no podem fer entrepans, cosa que ens segueix perjudicant”.
L’herència del Royal, un llegat de ciutat
La singularitat del Cafè Royal va molt més enllà del seu patrimoni arquitectònic i material –cal tenir en compte que la decoració i el mobiliari s’ha mantingut gairebé inalterat des de 1927-, ja que també forma part de la història contemporània de la ciutat. A més de ser la seu d’Esquerra Republicana de Catalunya durant la Segona República, per les seves taules hi va passar Salvador Dalí amb Luis Buñuel; i als anys cinquanta i seixanta va ser lloc habitual de reunió d’artistes i intel·lectuals de l’època com ara Fages de Climent, Evarist Vallès, els germans Massot o Antoni Pitxot. I sense oblidar clients habituals com Josep Pla o Ramon Canet. De fet, en relació a l’ofici de llibreter d’aquest últim, Josep Matas recorda l’activitat clandestina que durant el franquisme es duia a terme al cafè, “hi havia gent que anava a Perpinyà a comprar llibres que el franquisme havia prohibit, llibres sobre política, sobre la Guerra Civil i la República, i els amagàvem aquí mateix”. Tot això forma part del fons “ocult” del Cafè Royal -un fons que també integra, a més de fotografies històriques, obres d’artistes com Salvador Dalí o poemes inèdits de Fages de Climent que “escrivia sobre tovallons de paper del cafè i repartia per les taules”-, i que Matas sempre ha reivindicat com a patrimoni figuerenc. “Si algun dia haig de tancar el local, m’agradaria que la ciutat es pogués fer càrrec d’aquest llegat”. I és que Josep Matas recorda que segueix en peu un altre litigi amb el propietari pel que fa a la renovació del lloguer històric, que tindrà lloc el pròxim mes d’abril.
Recuperar espais
Amb la reobertura de la sala de jocs, el Cafè Royal vol prendre un nou impuls i és per això que el seu llogater ha decidit posar aquest espai a disposició de la ciutat. “Tothom que vulgui i m’ho demani podrà disposar d’ella per a realitzar-hi activitats culturals, ja siguin concerts, exposicions, xerrades, conferències o reunions”, i en breus penjarà un calendari perquè col·lectius o individuals puguin reservar-la. De moment, s’hi celebren concerts cada diumenge al vespre.
Figueres guanya un nou espai cultural al centre de la ciutat i ajuda a suplir la manca d’infraestructures i espais adients amb què es troben moltes vegades els col·lectius figuerencs. Matas, a més, reivindica el component social dels cafès com a lloc de reunió i la importància de la localització del Royal: en plena Rambla i el carrer Sant Pau, una de les artèries més concorregudes de la ciutat. Recorda el llarg camí recorregut per aconseguir aquest espai: “Jo he lluitat tot el que he pogut per preservar això, ara és l’hora dels figuerencs de lluitar per tornar a donar-li vida”.