Des de l’any 2010, 116 dones han estat assassinades a Catalunya per raó de sexe. 4 d’aquests feminicidis han tingut lloc a l’Alt Empordà. Diferents actors aborden la lluita contra les violències masclistes a la comarca com ara el SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) en l’àmbit institucional o el Grup de Dones Glòria Compte, una organització autònoma de solidaritat entre dones que treballa realitzant acompanyament. Malgrat les polítiques i les actuacions per fer front a aquestes violències se centren en l’atenció i l’assessorament a la violència extrema, també contemplen actuacions en els àmbits de l’educació i la joventut. Més enllà de l’assassinat, les violències masclistes posen en evidència la desigualtat arrelada a l’estructura social d’ordre patriarcal que es reprodueix en les relacions, els comportaments i en tot l’entremat de la vida quotidiana. Avui 25N, Dia Internacional Contra la Violència envers les Dones i amb l’actualització del Pla d’Igualtat de Figueres en l’horitzó, parlem sobre com abordem les violències del patriarcat a Figueres i a l’Alt Empordà.
Algunes xifres
Segons les dades oficials, 51 dones van ser assassinades entre els anys 2010 i 2014 a Catalunya. Aquesta dada, però, contempla tan sols els crims perpetrats en l’àmbit de la parella –tal com regula la Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere– i no els casos de dones assassinades independentment de la seva relació amb els assassins. La xifra, doncs, s’elevaria a 98 feminicidis en el mateix període –assassinats d’una dona per raó de sexe– en el mateix període de temps segons la plataforma Feminicidios.net (116 dones si afegim les de 2015). Les dades recollides per aquest portal revelen que 4 dones van ser assassinades a l’Alt Empordà des de l’any 2010 i fins a l’any passat. Parlem de feminicidi –malgrat tractar-se d’un terme no acceptat per cap diccionari normatiu– per visibilitzar assassinats que sota el mateix patró es perpetren de forma sistemàtica. Les xifres esmentades parlen per sí soles.
Abans d’exposar les dades judicials, cal enumerar certes limitacions que té la legislació espanyola que regula les violències masclistes, especialment la Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere. Com ja hem apuntat, aquesta llei orgànica anomena violència de gènere aquella que transcorre en l’àmbit de la parella heterosexual. Deixant de banda, doncs, a més de les violències patriarcals exercides en relacions exteriors a la parella, també les que tenen lloc en relacions d’identitat no heteronormatives que reprodueixen, de la mateixa manera, unes relacions de desigualtat. Per altra banda, la llei considera violència de gènere la violència extrema: assassinats o intents d’assassinat, agressions físiques i psicològiques, etc. És a dir, la problematització del conflicte té lloc en els casos on la violència es fa més visible i no en totes les violències inherents a l’estructura social i econòmica patriarcal.
Aclarits en quins termes regula les violències masclistes la legislació, apuntem algunes dades: els processos de violència de gènere incoats pel Jutjat nº7 de Figueres han estat 1665 des de 2012 i fins al 19 de novembre d’aquest 2015. Aquests tipus de processos han registrat una disminució progressiva en els últims anys, com mostra el gràfic. Per contra, el nombre de sentències condemnatòries tipificades com a violència de gènere d’aquest jutjat han patit un increment notable des de l’any 2014. En total, des de 2012 i fins al 19 de novembre de 2015 s’han sentenciat amb condemna 269 casos. A aquestes caldria addicionar les dictades pels Jutjats Penals de Figueres i per l’Audiència Provincial de Girona.
Pel que fa a les dades dels diferents SIAD de la comarca, un total de 1745 dones han estat ateses a la comarca des de 2012 fins 2014. Aquesta xifra indica els assessoraments a dones per a diverses raons, no tan sols la violència extrema (informació jurídica sobre divorcis, custòdies, drets de les dones, etc.). Per altra banda, el nombre de dones ateses específicament per casos de violència masclista extrema en aquest mateix període de temps és de 645 a tota la comarca. Sense poder-ne analitzar les causes, observem que hi ha una disminució progressiva de la quantitat de dones ateses pels SIAD i una disminució de dones ateses en situació de violència masclista extrema el 2014.
Els serveis d’atenció a les dones i els col·lectius autònoms a la comarca
A l’Alt Empordà, les institucions aborden les violències masclistes des dels diferents Serveis d’Informació i Atenció a les Dones de la comarca (Ajuntament de Figueres, Ajuntament de Roses i Consell Comarcal). El SIAD és un servei creat a partir de l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya que ofereix informació sobre drets de les dones i fa especial èmfasi a aquelles que pateixen la violència patriarcal extrema. Tot i que cada SIAD té la seva pròpia organització, segueixen dinàmiques similars a l’hora de tractar les violències patriarcals. Per una banda, estan dotats d’un servei d’assessorament jurídic i un servei d’atenció psicològica, ja sigui per informar sobre drets de les dones com per atendre dones en situació de violència masclista extrema. Per aquest tipus de situacions, la Generalitat també té operatiu un número de telèfon gratuït, on psicòlegs o juristes realitzen atenció de forma gratuïta.
Des d’aquests organismes també es poden tramitar recursos com la Renda Activa d’Inserció –que depèn del Servei d’Ocupació de Catalunya– o el Servei Telefònic d’Atenció i Protecció per a Víctimes de Violència de Gènere, un recurs que permet a les víctimes que disposen d’una ordre de protecció obtenir atenció immediata i a distància, assegurant una resposta ràpida enfront de les eventualitats que els puguin passar, les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, depenent del Ministeri d’Igualtat. Per altra banda, els SIAD també disposen de serveis de caràcter preventiu o formatiu a través de xerrades i programes a escoles o al centre penitenciari de Figueres, que poden sol·licitar-se per qualsevol entitat, organisme o institució.
SIAD de Roses. Tarragona, 83. Telèfon: 972 252 400. Correu: siad@roses.cat
SIAD Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Nou 48 Telèfon: 972 677 050. Correu: siad@altemporda.cat
Les dones que acudeixen als SIAD poden venir directament a les seves instal·lacions o són derivades des d’altres serveis com l’Atenció Primària, els Serveis Socials o els Mossos d’Esquadra. En el cas de la darrera, l’Ajuntament de Figueres –del qual depèn el SIAD municipal– va firmar l’any passat un conveni amb els Mossos d’Esquadra que contempla la derivació de les dones a Serveis Socials a través del SIAD si aquestes han interposat una denúncia per violència masclista. També en casos d’urgència, el Consell Comarcal ofereix el Servei de Resposta Urgent (SRU) per a les dones i els seus fills que es troben en situacions de violència extrema, amb la finalitat oferir sistemes de resposta immediata, fora dels horaris d’atenció al públic.
Per altra banda, a Figueres existeix des de l’any 2000 –abans que es desplegués la xarxa de SIAD a la comarca– l’associació autònoma Grup de Dones Glòria Compte. Aquest col·lectiu, conformat exclusivament per dones de Figueres i d’arreu de la comarca dedica la seva activitat a combatre les violències masclistes des de la perspectiva de la solidaritat entre dones. El Grup de Dones Glòria Compte ofereix suport a dones que estan passant per una situació de violència extrema, tant elles com els seus fills, en qualsevol de les etapes i moments del procés del fenomen de la violència. A banda d’aquest acompanyament, en els últims anys han obert espais d’activitats que no tenen relació estricta amb la violència patriarcal extrema: A través d’actes, tallers, projeccions i formació acompanyen d’una forma més lúdica les dones que pateixen o han patit situacions de violència extrema.
Patriarcat: més enllà del terrorisme masclista
Sovint identifiquem la violència masclista amb casos de violència extrema com són els maltractaments psicològics, físics o els assassinats, sense tenir en compte que la violència és, en realitat, present en tot l’entremat de construcció social de comportaments, rols i identitats de gènere de les quals l’assassinat n’és, tan sols, la punta de l’iceberg. Malgrat que els assassinats per raó de sexe són una problemàtica quantitativament preocupant que hauria de marcar l’agenda política de prioritats –i per això parlem de feminicidis o terrorisme patriarcal–, les violències masclistes es manifesten de diverses formes i àmbits en l’estructura social i econòmica patriarcal. En aquest sentit, algunes feministes han emprat el concepte micromasclismes – també terrorisme íntim o petites tiranies– per a referir-se al conjunt de comentaris verbals, actituds, comportaments i relacions que manifesten desigualtats de gènere en la vida quotidiana. El prefix micro no guarda relació amb la dimensió de la desigualtat establerta sinó al fet són expressions de masclisme invisibilitzades per la seva normalització i, per tant, per la seva legitimitat en l’entorn social.
Carme Bosch i Dolors Roig del Grup de Dones Glòria Compte
El mite de l’amor romàtic és un dels elements clau per entendre la construcció de les identitats de gènere. Aquesta idea d’amor basat en la dependència i en la fusió (de l’un amb l’altre dins la parella), genera models de feminitat i de masculinitat amb rols i comportaments dominants i, per tant, unes identitats de gènere hegemòniques i privilegiades. Carme Bosch, del Grup de Dones Glòria Compte, ho exemplifica de forma il·lustrativa: “Alguna cosa no va bé quan un home truca a la seva dona per acordar una gestió del temps en comú i és titllat de calçasses per altres homes”. Per abordar les violències que deriven de les relacions desiguals del mite de l’amor romàntic, l’àmbit de la joventut esdevé un front d’actuació determinant: “Amb els joves, la veritable prevenció és no parlar de la violència. És a dir, no té gaire sentit parlar-los de violència psicològica, física i sobre el cicle de la violència. La prevenció s’ha d’abordar a partir d’altres punts de vista i altres temàtiques com les relacions de parella”, diu Susanna Bosch, coordinadora del SIAD de l’Ajuntament de Figueres. En el mateix sentit, Meritxell Pomés, del SIAD del Consell Comarcal afirma que “hem de saber dotar als joves d’instruments per identificar determinades conductes que no són amoroses sinó de control” i afegeix que “existeix la creença que la violència és sobretot present en franges d’edat altes i no tant amb els joves, però el cert és que en els últims anys s’ha incrementat l’atenció a dones entre 18 i 20 anys als SIAD”.
Hem de saber dotar als joves d’instruments per identificar determinades conductes que no són amoroses sinó de control
En aquest sentit, els diferents organismes i entitats de la comarca dediquen part de la seva activitat a programes de formació per reconèixer les violències masclistes en els diferents àmbits de la vida quotidiana des de l’educació i la formació. La coeducació és una de les eines contra les violències patriarcals: “Hem de començar a treballar a l’escola bressol fent que els infants s’expressin lliurement i potenciar aquestes expressions. Per exemple, no s’ha de censurar que un nen vulgui disfressar-se de princesa o una nena de Capitán Trueno”, afirma Carme Bosch. Aquest curs, de fet, s’està desenvolupant el projecte Coeducació a les llars d’infants municipals de Figueres, un programa d’observació de les dinàmiques dels centres en matèria de coeducació i de formació per a educadors, pares i mares. Aquest projecte, a més, contempla la realització de xerrades informatives sobre la compra de jocs joguines no sexistes. “Fóra bo que aquest projecte amb les llars d’infants pugui allargar-se en les franges d’edat per poder abordar totes les etapes educatives. Hem de continuar amb l’atenció a les dones, oferint tants recursos com sigui possible, però hem de reforçar també tota la part educativa i coeducativa”, comenta Susanna Bosch, del SIAD de Figueres. Segons Meritxell Pomés, “La feina preventiva és important però és lenta i per això ha d’haver-hi certa constància”. Carme Bosch, del Grup de Dones Glòria Compte, conclou: “Quan resolguem totes aquestes desigualtats en la vida quotidiana des de l’escola bressol fins a les franges d’edat més altes, la violència extrema desapareixerà”.
Es fa evident, doncs, que les violències masclistes es materialitzen en formes diverses i que la formació i l’educació esdevenen àmbits d’actuació estratègics per reconèixer determinades pràctiques en les nostres relacions quotidianes que cal subvertir. Malgrat que s’han de posar a l’abast tots els recursos disponibles per eradicar la violència patriarcal extrema, cal teixir també, des de diferents sectors de la societat, un pla global per fer front a les violències del dia a dia, aquelles que, essent invisibilitzades i normalitzades, participen també d’una estructura social fundada en la desigualtat. Possiblement la renovació del Pla d’Igualtat de Figueres el proper any –que es preveu obert a la participació ciutadana i especialment a les dones– sigui una ocasió privilegiada per a les figuerenques per repensar noves fórmules que permetin abordar els diferents tentacles del patriarcat.