El passat divendres 9 de març, la Cort d’apel·lació francesa va declarar l’estudiant Lluc Valverde culpable dels tres càrrecs pels quals se l’acusava: violència contra l’autoritat pública, violències contra un civil i rebel·lió. Valverde va ser detingut el passat 16 abril mentre feia fotografies dels aldarulls que estaven tinguen lloc a plaça de la República de París en motiu d’una convocatòria del moviment Nuit Debout.

El jove Valverde va passar un total de 60 hores a presó preventiva, durant les quals va denunciar haver estat víctima de violències físiques i psicològiques de manera constant i sense cap possibilitat de poder-se comunicar amb els seus familiars. Ja en llibertat i gràcies a la intervenció del grup antirepressiu Defcol, es va aconseguir ajornar el seu judici fins al 5 de juliol. Després de ser condemnat en primera instància, la defensa de Valverde va interposar un recurs d’apel·lació i va aconseguir una segona data de judici, que va tenir lloc a la Cort d’apel·lació el passat 9 de febrer.

La sentència es va fer pública divendres passat i corrobora la del primer judici. D’aquesta manera, no només es mantenen l’any de presó amb llibertat condicional i els 10.000 euros d’indemnització per la jove anglesa, sinó que els quatre policies que van detenir Valverde rebran encara més diners, ja que les despeses de justícia han augmentat: 800 euros cadascú en lloc de 500, de manera que la família haurà d’assumir 13.500 euros. “Estem tristos i enfadats, evidentment, però la veritat és que ja ho havíem parlat i ja ens ho esperàvem, no ens ha enganxat per sorpresa. Tot i així, la sentència ha estat un cop dur, el fet de veure que un sistema judicial que es vol democràtic pugui fins a aquest punt falsejar el Dret, posant-se completament al servei de la Policia i de la repressió estatal”, explica en Lluc. Per cobrir les despeses econòmiques que es deriven de la sentència s’ha habilitat un mecanisme per donar suport econòmic a l’encausat.

Part de la situació d’en Lluc adopta l’esquema habitual de criminalització de les mobilitzacions socials, una estratègia que la violació d’en Théo ha visibilitzat considerablement a l’Estat francès: els cossos policials efectuen una detenció extremadament violenta, violència que es justifica a posteriori canviant per complet el relat. D’aquesta manera, s’inverteixen els rols: els agressors es converteixen en agredits i els agredits esdevenen agressors. En aquest cas concret, però, la culpabilització de la víctima ha anat un pas més enllà, ja que s’ha assignat a en Lluc la responsabilitat de les ferides d’una altra víctima: les d’una jove estudiant anglesa que va caure després d’haver rebut una llamborda al cap, tallant-se profundament la mà amb vidres dispersats pel terra.

Segons la versió policial, Valverde es trobava a la plaça de la República i els agents van afirmar haver-lo vist tirar objectes perillosos i veure la caiguda de la noia. Els policies haurien decidit intervenir i interposar-se al “noi violent” que, lluny de deixar-se immobilitzar, es va continuar defensant llençant objectes i atacant-los físicament. Una versió que, tot i estar plagada de nombroses incoherències, ha estat finalment considerada com vertadera. “Estem parlant de no només validar unes acusacions que en cap cas es poden provar de manera empírica, sinó que a més estan negant el gruix de les violències policials que vaig patir aquella nit. Unes violències que sí que demostrava un informe mèdic; informe mèdic que les jutgesses van tenir a les mans durant els dos judicis”, explica en Lluc.

Pel grup de suport, la inculpació d’en Lluc també té a veure amb una qüestió de xenofòbia. Per a la plataforma Defcol, “el fet que en Lluc sigui un estranger i un estranger d’un país ‘llatí’ pot haver incidit negativament en l’avanç del judici i segurament ha estat el motiu pel qual el culpable de l’agressió de la noia anglesa ha estat ell i no un noi francès”. De fet, durant el segon judici, la intervenció de la fiscal va estar marcada per unes declaracions on afirmava que “tenint en compte que aquest noi és un jove espanyol, assistir a aquest tipus de manifestacions violentes deu formar part de la seva rutina”.

Per a Valverde, “tot això prova, en tot cas, que per molt que la Justícia s’esforci a donar-te el dret a defensar-te, durant els diferents judicis que et puguin organitzar, tot plegat és pura posada en escena: la realitat és que només preval la impunitat incondicional dels policies. Des de l’instant mateix que em van detenir, ja estava automàticament condemnat per tots els delictes que em volguessin atribuir. Què ens queda? No acceptar el sistema, negar-se a jugar al seu joc i negar-se acatar una sentència que racionalment és aberrant. Els únics criminals aquí són els que conformen el sistema, des dels policies que em van apallissar fins a la jutgessa que va redactar la sentència i la jutgessa que la va ratificar”, clou el jove.